Lead translating organization: Facultat de Matemàtiques i Informàtica - Universitat de Barcelona, https://mat.ub.edu/, wcag.cat@ub.edu
Aquesta és la traducció oficial autoritzada al català d'un document del W3C. La publicació d'aquesta traducció ha seguit els passos descrits en la política de traduccions autoritzades W3C fins a la seva aprovació. En cas de dubte, la versió normativa de l'especificació és el document anglès original.
Consulteu la fe d'errates per comprovar si s’ha informat d’un problema o error des de la publicació.
Vegeu també les traduccions.
Aquest document també està disponible en formats no normatius, consultables a Altres versions de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.1.
Copyright © 2017-2018 W3C ® (MIT, ERCIM, Keio, Beihang). W3C liability, trademark and document use rules apply.
Les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.1 (WCAG 2.1), comprenen un ampli ventall de recomanacions per fer el contingut web més accessible. L'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a un conjunt més ampli de persones amb discapacitat, incloses les persones cegues i amb baixa visió, sordes i amb pèrdua auditiva, amb moviment limitat, amb dificultats en la parla, fotosensibles, amb trastorns de l'aprenentatge o amb limitacions cognitives, tot i que no es tindran en compte totes les necessitats dels usuaris amb aquestes discapacitats. Aquestes directrius fan referència a l'accessibilitat al contingut web des d'ordinadors d'escriptori o portàtils, tauletes i dispositius mòbils. El seguiment d'aquestes directrius farà que majoritàriament el contingut web sigui més usable per a tots els usuaris en general.
Els criteris de conformitat de les WCAG 2.1 s'han redactat com a declaracions verificables d'àmbit no exclusius d'una tecnologia. En documents separats, s'ofereix orientació sobre com satisfer els criteris d'èxit en tecnologies concretes i informació general sobre com interpretar-los. Vegeu el compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG) per accedir a una introducció i a enllaços amb material tècnic i educatiu de les WCAG.
Les WCAG 2.1 substitueixen les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0 [WCAG20], publicades com a recomanació del W3C el desembre del 2008. El contingut que és conforme a les WCAG 2.1 també és conforme a les WCAG 2.0. La intenció del Grup de Treball és que les WCAG 2.1 puguin proporcionar un mitjà alternatiu de conformitat per a les polítiques que requereixen conformitat amb les WCAG 2.0. La publicació de les WCAG 2.1 no desaprova ni reemplaça les WCAG 2.0. Si bé les WCAG 2.0 segueixen sent una recomanació del W3C, el W3C aconsella emprar les WCAG 2.1 per maximitzar la futura aplicabilitat de les mesures d'accessibilitat. El W3C també aconsella utilitzar la versió més actual de les WCAG a l'hora de desenvolupar o d'actualitzar les polítiques d'accessibilitat.
Aquesta secció descriu l'estat d'aquest document en el moment de publicar-lo. Hi ha altres documents que podrien reemplaçar-lo. Podeu trobar una llista de les publicacions actuals del W3C i la darrera revisió d'aquest informe tècnic a l'índex d'informes tècnics del W3C, en el lloc web https://www.w3.org/TR/.
Aquesta és la recomanació de les WCAG 2.1 que publica el Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat.
Aquest document ha estat revisat per membres del W3C, per desenvolupadors de programari, per altres grups del W3C i per terceres parts interessades, i compta amb l'aprovació del director, com una recomanació del W3C. És un document estable i es pot utilitzar com a material de referència o citar en un altre document. El paper del W3C en l'elaboració de la recomanació és captar l'atenció envers l'especificació i promoure'n l'aplicació a gran escala. Això potencia la funcionalitat i la interoperabilitat del web.
Mitjançant la publicació d'aquesta recomanació, el W3C espera que la funcionalitat especificada en aquesta recomanació no quedi afectada pel nivell 3 del Mòdul d'unitats i valors de CSS o pel nivell 2 d'Esdeveniments de punter. El Grup de Treball seguirà supervisant aquestes especificacions.
Per enviar comentaris, podeu iniciar una discussió al repositori GitHub de les WCAG del W3C. El Grup de Treball sol·licita que els comentaris públics es facin arribar com a noves discussions, amb una discussió per a cada comentari individual. Podeu crear un compte de GitHub de manera gratuïta per iniciar discussions. Si no podeu iniciar discussions a GitHub, envieu un correu electrònic a public-agwg-comments@w3.org (arxiu de comentaris). Els comentaris rebuts sobre la recomanació de les WCAG 2.1 no poden derivar en modificacions d'aquesta versió de les directrius, però es poden incloure a la fe d'errates o en versions futures. El Grup de Treball no té previst de manera oficial respondre als comentaris. La llista de les discussions iniciades i els arxius de la llista de correu de debat del Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat es poden consultar lliurement, i la feina futura duta a terme pel Grup de Treball pot fer referència als comentaris rebuts en aquesta llista.
Aquest document va ser publicat pel Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat com a recomanació.
Vegeu l'informe d'implementació del Grup de Treball.
Aquest document ha estat revisat per membres del W3C, per desenvolupadors de programari, per altres grups del W3C i per terceres parts interessades, i s'emmarca en el Pla director, com una recomanació del W3C. És un document estable i es pot utilitzar com a material de referència o citar en un altre document. El paper del W3C en l'elaboració de la recomanació és captar l'atenció envers l'especificació i promoure'n l'aplicació a gran escala. Això potencia la funcionalitat i la interoperabilitat del web.
L'equip que ha generat aquest document actua sota la Política de patents del W3C. El W3C manté una llista pública de totes les excepcions de patents vinculada a la documentació del grup; aquesta pàgina també conté instruccions per alliberar una patent. Un particular que tingui coneixement d'una patent que cregui que conté Reclamacions essencials ha de fer pública la informació en compliment de la secció 6 de la Política de patents del W3C.
Aquest document es regeix pel document de procés del W3C de l'1 de febrer del 2018.
Aquesta secció no és normativa.
Les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.1 (WCAG 2.1) defineixen com es pot fer el contingut web més accessible per a persones amb discapacitat. L'accessibilitat comprèn un ampli ventall de discapacitats, incloses les discapacitats visuals, auditives, físiques, de la parla, cognitives, del llenguatge, de l'aprenentatge i neurològiques. Si bé aquestes directrius cobreixen un ampli espectre de temes, no poden cobrir de manera exhaustiva tots els tipus, els graus i les combinacions de discapacitats. Aquestes directrius també permeten de fer el contingut web més usable per a persones grans que veuen minvades les seves capacitats a causa de l'edat i, en general, permeten millorar la usabilitat per a tots els usuaris.
Les WCAG 2.1 s'han desenvolupat per mitjà d'un procés del W3C en cooperació amb persones i organitzacions de tot el món, amb l'objectiu d'oferir un estàndard compartit per a l'accessibilitat del contingut web que satisfaci les necessitats de persones, d'organitzacions i de governs a escala internacional. Les WCAG 2.1 s'han desenvolupat a partir de les WCAG 2.0 [WCAG20], que a la vegada es van desenvolupar a partir de les WCAG 1.0 [WAI-WEBCONTENT], i en línies generals s'han dissenyat per aplicar-se en tecnologies web diferents, actuals i futures, i per poder-se verificar mitjançant una combinació d'avaluació automàtica i avaluació manual. Per accedir a una introducció a les WCAG, vegeu el compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG).
S'han trobat dificultats importants a l'hora de definir els criteris addicionals per cobrir les discapacitats cognitives, de llenguatge i d'aprenentatge, com ara terminis de desenvolupament molt ajustats, i també dificultats per assolir el consens en la contrastabilitat, la implementabilitat i els aspectes internacionals de les propostes. El treball en aquesta àrea continuarà en futures versions de les WCAG. Encoratgem els autors a consultar les nostres directrius suplementàries per millorar la inclusió de persones amb discapacitats, incloses les discapacitats cognitives i d'aprenentatge, baixa visió i d'altres.
L'accessibilitat web no depèn només del contingut accessible, sinó també dels navegadors i d'altres agents d'usuari accessibles. Les eines d'autor tenen també un paper important en l'accessibilitat web. Per accedir a una perspectiva general sobre com aquests components de desenvolupament web i d'interacció treballen conjuntament, vegeu:
Les persones i organitzacions que utilitzen les WCAG són molt diverses i inclouen dissenyadors i desenvolupadors web, responsables d'elaboració de polítiques, agents de compra, professors i estudiants. A fi de poder satisfer les diferents necessitats d'aquests usuaris, es proporcionen diversos àmbits d'orientació, inclosos els principis globals, les directrius generals, els criteris de conformitat verificables i una col·lecció abundant de tècniques suficients, tècniques recomanades i errors més comuns documentats amb exemples, enllaços a recursos i codi font.
Principis: en primer lloc, hi ha els quatre principis que proporcionen els fonaments per a l'accessibilitat web: perceptible, usable, entenedor i robust. Vegeu també Com s'interpreten els quatre principis de l'accessibilitat.
Directrius: en segon lloc, per sota dels principis, hi ha les directrius. Les tretze directrius existents proporcionen els objectius bàsics cap als quals els autors haurien de tendir per fer el contingut més accessible per als usuaris amb diferents discapacitats. Aquestes directrius no són verificables, però ofereixen un marc de treball i uns objectius generals per ajudar els autors a interpretar els criteris de conformitat i implementar millor les tècniques.
Criteris de conformitat: per a cada directriu, es proporcionen uns criteris de conformitat verificables que permeten d'utilitzar les WCAG 2.1 on siguin necessaris uns requisits i unes proves de conformitat; per exemple, en el disseny d'especificacions o en acords de compra, de regulació i contractuals. Es defineixen tres nivells de conformitat per satisfer les necessitats dels diferents grups i de les diverses situacions: A (més baix), AA i AAA (més alt). Podeu localitzar informació addicional sobre els nivells de conformitat de les WCAG a Com s'interpreten els nivells de conformitat.
Tècniques suficients i recomanades: per a cadascuna de les directrius i cadascun dels criteris de conformitat del document de les WCAG 2.1, el Grup de Treball ha documentat també una gran diversitat de tècniques. Les tècniques són informatives i es divideixen en dues categories: aquelles que són suficients per satisfer els criteris de conformitat i aquelles que són recomanades. Les tècniques recomanades van més enllà del que es demana en cada criteri de conformitat i permeten als autors d'aplicar millor les directrius. Algunes tècniques recomanades fan menció de barreres d'accessibilitat que no queden cobertes pels criteris de conformitat verificables. També es documenten els errors més comuns, sempre que se'n tingui coneixement. Vegeu també Tècniques suficients i recomanades per interpretar les WCAG 2.0.
Tots aquests àmbits d'orientació (principis, directrius, criteris de conformitat i tècniques suficients i recomanades) treballen conjuntament per aconsellar els autors sobre com es pot fer el contingut més accessible. S'encoratja els autors a observar i aplicar tots els àmbits que puguin, incloses les tècniques recomanades, per poder satisfer les necessitats d'un ventall d'usuaris tan ampli com sigui possible.
Cal remarcar que, encara que el contingut sigui conforme al nivell més alt (AAA), no serà accessible a tots els usuaris ni a tots els tipus, els graus i les combinacions de discapacitats. Particularment, no ho serà per a les discapacitats cognitives de llenguatge i d'aprenentatge. S'encoratja els autors a considerar totes les tècniques, incloses les recomanades, com també a buscar orientació sobre les millors pràctiques emprades habitualment, per assegurar que el contingut web sigui accessible, en la mesura que sigui possible, per a aquesta comunitat d'usuaris. Les metadades podrien ajudar els usuaris a trobar el contingut més apropiat a les seves necessitats.
El document de les WCAG 2.0 està dissenyat per satisfer les necessitats d'aquelles persones que busquen un estàndard tècnic estable i de referència. La resta de documents, anomenats documents de suport, es basen en el document de les WCAG 2.0 i tenen altres finalitats importants, inclosa la possibilitat de poder-se actualitzar per descriure com les WCAG s'aplicarien a tecnologies noves. Els documents de suport inclouen:
Com es compleixen les WCAG 2.1: guia de consulta ràpida personalitzable de les WCAG 2.1 que inclou totes les guies, els criteris de conformitat i les tècniques per als autors que desenvolupin i avaluïn contingut web. Això inclou contingut de les WCAG 2.0 i de les WCAG 2.1 i es pot filtrar de diverses maneres per ajudar els autors a centrar-se en el contingut pertinent.
Com s'interpreten les WCAG 2.1: guia per comprendre i implementar les WCAG 2.1. Per a cada directriu i criteri de conformitat de les WCAG 2.1, i també per a temes clau, hi ha un document breu sobre com s'interpreten.
Tècniques per a les WCAG 2.1: col·lecció de tècniques i d'errors més comuns que es tracten cadascun en un document separat que inclou una descripció, exemples, codi i proves d'avaluació.
Documents de les WCAG: diagrama i descripció que mostra com es relacionen i s'enllacen els diferents documents tècnics.
Vegeu el compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG) per obtenir una descripció del material de suport de les WCAG 2.0, que inclou recursos educatius relacionats amb aquestes directrius. Els recursos addicionals que tracten temes com ara els casos de negoci en l'accessibilitat web, la planificació de la implementació per millorar l'accessibilitat dels llocs web i les polítiques d'accessibilitat figuren a Recursos de la WAI.
Les WCAG 2.1 compleixen una sèrie de requisits de les WCAG 2.1 que, a la vegada, hereten requisits de les WCAG 2.0. Els requisits estructuren el marc general de les directrius i asseguren la compatibilitat cap enrere. El Grup de Treball també ha utilitzat un conjunt menys formal de criteris d'acceptació per als criteris de conformitat, amb l'objectiu de garantir que siguin semblants als de les WCAG 2.0 pel que fa a l'estil i la qualitat. Aquests requisits han limitat el contingut per incloure a les WCAG 2.1. Aquesta restricció ha estat important per preservar la seva natura com a versió menor de les WCAG 2.
Les WCAG 2.1 es van iniciar amb l'objectiu de millorar l'orientació d'accessibilitat per a tres grups principals: usuaris amb discapacitats cognitives o d'aprenentatge, usuaris amb baixa visió i usuaris amb discapacitats en l'ús de dispositius mòbils. Es van proposar i avaluar diversos mètodes per satisfer aquestes necessitats, i el Grup de Treball en va perfeccionar alguns. El conjunt final de criteris de conformitat inclosos en aquesta versió deriva dels requisits estructurals heretats de les WCAG 2.0, de la claredat i l'impacte de les propostes i dels terminis. El Grup de Treball considera que les WCAG 2.1 milloren de manera gradual les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web per a totes aquestes àrees, però subratlla que no satisfan totes les necessitats dels usuaris.
Les WCAG 2.1 es basen en les WCAG 2.0 i hi són retrocompatibles, per la qual cosa les pàgines web que són conformes a les WCAG 2.1 també ho són a les WCAG 2.0. Els autors que, per imperatiu legal, hagin de complir les WCAG 2.0 podran actualitzar el contingut a les WCAG 2.1 sense perdre la conformitat amb les primeres. Els autors que segueixin els dos conjunts de directrius haurien de tenir en compte les diferències següents:
Les WCAG 2.1 amplien les WCAG 2.0 afegint-hi nous criteris de conformitat, definicions per donar-hi suport, directrius per organitzar-ne les addicions i un parell d'addicions a la secció de conformitat. Aquest enfocament incremental ajuda a discernir quins llocs que són conformes a les WCAG 2.1 també ho són a les WCAG 2.0 i, per tant, satisfan els requisits de compliment específics per a aquestes darreres. Per millorar l'accessibilitat i anticipar futurs canvis en les polítiques, el Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat recomana que els llocs adoptin les WCAG 2.1 com a nou objectiu de compliment, encara que els seus requisits formals esmentin les WCAG 2.0.
Les WCAG 2.1 inclouen els següents criteris de conformitat nous:
Molts d'aquests criteris de conformitat fan referència a nous termes que també s'han afegit al glossari i que formen part dels requisits normatius dels criteris de conformitat.
A la secció "Conformitat", s'ha afegit una tercera nota sobre les variants de pàgina a Pàgines senceres i també una opció per a les metadades llegibles per ordinador a Components opcionals d'una petició de conformitat.
Per evitar confusions a l'hora d'implementar les directrius i de garantir-ne la retrocompatibilitat amb les WCAG 2.0, els nous criteris de conformitat de les WCAG 2.1 s'han afegit al final del conjunt de criteris de conformitat dins la directriu corresponent. Així s'evita la necessitat de canviar el número de secció dels criteris de conformitat de les WCAG 2.0, tal com s'hauria d'haver fet si s'incloguessin els nous criteris de conformitat entre els existents a la directriu, tot i que això suposa que els criteris de conformitat de cada directriu ja no s'agrupen per nivell de compliment. L'ordre dels criteris de conformitat dins de cada directriu no comporta informació sobre el nivell de compliment, el qual només s'expressa mitjançant l'indicador de nivell de compliment (A/AA/AAA) relacionat amb el criteri de conformitat. La Guia de consulta ràpida de les WCAG 2.1 permet de visualitzar els criteris de conformitat agrupats per nivell de compliment i també proporciona nombroses opcions de filtratge i ordenació.
Les WCAG 2.1 utilitzen el mateix model de compliment que les WCAG 2.0 amb un parell d'afegits, descrits a la secció "Conformitat". Es preveu que els llocs que són conformes a les WCAG 2.1 també ho siguin a les WCAG 2.0, cosa que significa que compliran els requisits de qualsevol política que faci referència a les WCAG 2.0 i, a la vegada, satisfaran millor les necessitats dels usuaris del web actual.
En paral·lel a les WCAG 2.1, el Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat està desenvolupant una altra versió principal de les Directrius per a l'accessibilitat. S'espera que el resultat d'aquesta feina sigui una reestructuració més substancial de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web del que seria realista per a les versions menors de les WCAG 2. El treball segueix una metodologia basada en la recerca i en el disseny centrat en l'usuari per produir un resultat més eficaç i flexible, tenint en compte el paper que tenen les eines d'autor i el suport dels agents d'usuari i de les eines d'autor. Es tracta d'una labor que s'allargarà durant uns quants anys, per la qual cosa les WCAG 2.1 es necessiten com a mesura temporal per proporcionar unes Directrius per a l'accessibilitat del contingut web actualitzades que reflecteixin els canvis produïts al web des de la publicació de les WCAG 2.0. El Grup de Treball també en podria desenvolupar versions intermèdies, seguint amb les WCAG 2.2, tot adoptant un termini semblant per proporcionar suport addicional mentre se'n va completant la versió principal.
La informació i els components de la interfície d'usuari s'han de presentar de manera que els usuaris els puguin percebre.
Proporcioneu alternatives de text a qualsevol contingut no textual, de manera que aquest es pugui transformar a altres formats que els usuaris necessitin, per exemple text amb caràcters tipogràfics grans, braille, veu, símbols o llenguatge planer.
(Nivell A)
Tot el contingut no textual que es presenta a l'usuari ha de tenir una alternativa de text que compleixi una finalitat equivalent, excepte per a les situacions que es detallen a continuació.
Si el contingut no textual és un control o accepta dades entrades per l'usuari, ha de tenir un nom que en descrigui la finalitat. (Vegeu el criteri de conformitat 4.1.2 per conèixer els requisits addicionals dels controls i del contingut que accepta entrada per part de l'usuari.)
Si el contingut no textual són multimèdia basats en el temps, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual. (Vegeu la directriu 1.2 per conèixer els requisits addicionals dels multimèdia.)
Si el contingut no textual és una avaluació o un exercici que no serien vàlids si es presentessin com a text, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual.
Si el contingut no textual té com a finalitat principal crear una experiència sensorial específica, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual.
Si la finalitat del contingut no textual és la de confirmar que és una persona la que està accedint al contingut i no un ordinador, cal proporcionar alternatives de text que identifiquin i descriguin la finalitat del contingut no textual i, a fi d'adaptar-se a les diferents discapacitats, cal incloure també formes alternatives de CAPTCHA, mitjançant l'ús de modes de sortida per a diversos tipus de percepció sensorial.
Si el contingut no textual és simple decoració, s'utilitza només per donar format visual o no es mostra als usuaris, s'ha d'implementar de manera que les ajudes tècniques el puguin ignorar.
Proporcioneu alternatives als multimèdia basats en el temps.
(Nivell A)
Els punts següents són certs per a multimèdia en format de només àudio preenregistrat o de només vídeo preenregistrat, excepte quan l'àudio o el vídeo són una alternativa multimèdia al text i estan clarament etiquetats com a tals.
Es proporciona una alternativa als multimèdia basats en el temps que presenta informació equivalent al contingut en format de només àudio preenregistrat.
Es proporciona o bé una alternativa als multimèdia basats en el temps o bé una pista d'àudio, que presenta informació equivalent al contingut en format de només vídeo preenregistrat.
(Nivell A)
Es proporciona una alternativa als multimèdia basats en el temps o una audiodescripció del vídeo preenregistrat per als multimèdia sincronitzats, excepte quan els multimèdia són una alternativa multimèdia al text i estan clarament etiquetats com a tal.
(Nivell AA)
Es proporciona una audiodescripció del contingut de vídeo preenregistrat en els multimèdia sincronitzats.
(Nivell AAA)
Es proporciona una interpretació de llengua de signes de l'àudio preenregistrat en els multimèdia sincronitzats.
(Nivell AAA)
Es proporciona una audiodescripció ampliada de tot el contingut de vídeo preenregistrat en multimèdia sincronitzats si les pauses en l'àudio de primer pla són insuficients per permetre a les audiodescripcions de transmetre el significat del vídeo.
(Nivell AAA)
Es proporciona una alternativa als multimèdia basats en el temps de tots els multimèdia sincronitzats i de tots els multimèdia en format de només vídeo preenregistrats.
(Nivell AAA)
Es proporciona una alternativa als multimèdia basats en el temps que presenta informació equivalent per al contingut de només àudio en directe.
Creeu contingut que es pugui presentar de maneres diferents (per exemple, amb una maquetació simple) sense perdre informació o estructura.
(Nivell A)
La informació, l'estructura i les relacions transmeses per mitjà de la presentació han de ser identificades per programació o han d'estar disponibles en text.
(Nivell A)
Quan l'ordre en què es presenta el contingut n'afecta el significat, la seqüència de lectura correcta ha de poder ser identificada per programació.
(Nivell A)
Les instruccions que es proporcionin per facilitar la comprensió i la utilització del contingut no s'han de basar, només, en les característiques sensorials dels components, com ara la forma, la mida, la ubicació visual, l'orientació o el so.
Per conèixer els requisits relacionats amb el color, vegeu la directriu 1.4.
(Nivell AA)
La visualització i el funcionament del contingut no han de dependre d'una sola orientació de la pantalla, per exemple vertical o horitzontal, tret que aquesta sigui essencial.
Alguns exemples en què una orientació de pantalla en particular pot ser essencial són un xec bancari, una aplicació per a piano, diapositives per a un projector o televisor o contingut de realitat virtual en què no es pugui aplicar un canvi en l'orientació de la pantalla.
(Nivell AA)
La finalitat de cada camp d'entrada que recull informació de l'usuari ha de poder ser identificada per programació quan:
(Nivell AAA)
En el contingut implementat mitjançant llenguatges d'etiquetatge, la finalitat dels components de la interfície d'usuari, les icones i les regions s'ha de poder identificar per programació.
Faciliteu que els usuaris puguin veure i escoltar el contingut, inclosa la separació del primer pla i el fons.
(Nivell A)
El color no s'utilitza com a mitjà únic per transmetre informació, per indicar una acció, per sol·licitar una resposta o per diferenciar un element visual.
Aquest criteri de conformitat s'adreça específicament a la percepció del color. La directriu 1.3 tracta altres formes de percepció, com ara l'accés programàtic al color i la codificació d'altres presentacions visuals.
(Nivell A)
En cas que en una pàgina web hi hagi àudio que es reprodueixi automàticament durant més de tres segons, cal posar a disposició de l'usuari o bé un mecanisme per posar en pausa o aturar l'àudio, o bé un mecanisme per controlar el volum que sigui independent del nivell de volum del sistema.
Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per utilitzar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest criteri de conformitat. Vegeu el requisit de conformitat 5 (no-interferència).
(Nivell AA)
La presentació visual del text i de les imatges de text ha de tenir una relació de contrast com a mínim de 4,5:1, excepte en els casos següents:
El text amb caràcters tipogràfics grans i les imatges del text amb caràcters tipogràfics grans han de tenir una relació de contrast com a mínim de 3:1.
El text o les imatges de text que formen part d'un component d'interfície d'usuari inactiu, que són simple decoració, que no són visibles per a ningú o que formen part d'una imatge que conté un altre contingut visual significatiu no tenen cap requisit de contrast.
El text que forma part d'un logotip o del nom d'una marca no té cap requisit de contrast.
(Nivell AA)
La mida del text s'ha de poder ajustar sense necessitat d'ajudes tècniques fins a un 200%, sense perdre contingut o funcionalitat, excepte en subtítols i imatges de text.
(Nivell AA)
Quan les tecnologies emprades poden oferir una presentació visual, s'ha d'utilitzar text per transmetre informació, més que no pas imatges de text, excepte en els casos següents:
La imatge de text es pot personalitzar visualment segons els requisits de l'usuari.
Una presentació concreta del text és essencial per transmetre la informació.
Els logotips (text que forma part d'un logotip o nom d'una marca) es consideren essencials.
(Nivell AAA)
La presentació visual del text i les imatges de text ha de tenir una relació de contrast d'almenys 7:1, excepte en els casos següents:
El text amb caràcters tipogràfics grans i les imatges de text amb caràcters tipogràfics grans han de tenir una relació de contrast d'almenys 4,5:1.
El text o les imatges de text que formen part d'un component d'interfície d'usuari inactiu, que són simple decoració, que no són visibles per ningú o que formen part d'una imatge que conté un altre contingut visual significatiu no tenen cap requisit de contrast mínim.
El text que forma part d'un logotip o del nom d'una marca no té cap requisit de contrast mínim.
(Nivell AAA)
En el cas de contingut en format de només àudio preenregistrat que (1) contingui principalment veu de primer pla, (2) no sigui un CAPTCHA o un logotip sonor i (3) no sigui una vocalització que pretén ser una expressió musical com ara una cançó o un rap, s'ha de complir almenys un dels punts següents:
L'àudio no té sons de fons.
Els sons de fons es poden desactivar.
Els sons de fons han d'estar almenys vint decibels per sota de la veu de primer pla, amb l'excepció d'efectes sonors ocasionals que durin només un segon o dos.
Segons la definició de decibel, el so de fons que compleix aquest requisit és aquell que és aproximadament quatre vegades més baix que la veu de primer pla.
(Nivell AAA)
Per a la presentació visual de blocs de text, s'ha de disposar d'un mecanisme per aconseguir el següent:
(Nivell AAA)
Les imatges de text s'utilitzen només com a simple decoració o quan una presentació específica del text és essencial per transmetre la informació.
Els logotips (text que forma part d'un logotip o nom d'una marca) es consideren essencials.
(Nivell AA)
El contingut s'ha de poder presentar sense pèrdua d'informació o de funcionalitat i sense necessitat de desplaçar-se en dues dimensions per a:
Tret de parts del contingut que requereixin dissenys bidimensionals per utilitzar-les o per comprendre'n el significat.
320 píxels CSS equivalen a una vista inicial de 1.280 píxels CSS d'amplada al 400 % d'ampliació. Per al contingut web dissenyat per a desplaçaments horitzontals (per exemple, amb text vertical), els 256 píxels CSS equivalen a una vista inicial de 1.024 píxels d'alçària al 400 % d'ampliació.
Alguns exemples de contingut que requereix un disseny bidimensional són imatges, mapes, esquemes, vídeos, jocs, presentacions, taules de dades i interfícies en què cal mantenir les barres d'eines a la vista mentre se'n manipula el contingut.
(Nivell AA)
La relació de contrast ha de ser com a mínim de 3:1 respecte del color o els colors adjacents a la presentació visual dels ítems següents:
(Nivell AA)
En el contingut implementat mitjançant llenguatges d'etiquetatge que admeten les propietats d'estil següents per al text, no es produeix cap pèrdua de contingut o funcionalitat en configurar els aspectes següents ni canvien altres propietats d'estil:
Excepció: els llenguatges naturals i scripts que no utilitzen una o més d'aquestes propietats d'estil en un text escrit poden ser conformes si el criteri només es pot aplicar a les propietats existents per a la combinació de llenguatge i script.
(Nivell AA)
En cas que en desplaçar el punter o el focus del teclat es mostri i s'amagui contingut addicional, s'han de complir les condicions següents:
Excepció: presentació visual del contingut addicional que és controlada per l'agent d'usuari i no modificada per l'autor.
Entre els exemples de contingut addicional controlat per l'agent d'usuari s'inclouen indicadors de funció del navegador creats en HTML mitjançant l'ús de l'atribut
"title".
Alguns exemples de contingut addicional al qual s'aplica aquest criteri són els indicadors de funció personalitzats, els submenús i altres elements emergents no modals que es mostren mitjançant el desplaçament del punter i el focus.
Ha de ser possible executar els components d'interfície d'usuari i de navegació.
Feu que totes les funcionalitats estiguin disponibles des del teclat.
(Nivell A)
Totes les funcionalitats del contingut s'han de poder executar mitjançant una interfície de teclat sense que es requereixin temps determinats per prémer una tecla concreta, excepte quan la funció subjacent requereixi una entrada que depengui del camí del moviment de l'usuari i no només dels punts finals.
Aquesta excepció es refereix a la funció subjacent, no a la tècnica d'entrada. Per exemple, si un text s'ha d'escriure manualment, la tècnica d'entrada (escriptura manual) requereix una entrada que depengui del camí, però la funció subjacent (entrada de text) no la requereix.
Això no prohibeix, i no hauria de descoratjar, la utilització del ratolí o d'altres mètodes d'entrada, a més de l'ús del teclat.
(Nivell A)
En cas que el focus del teclat es pugui moure a un component de la pàgina mitjançant una interfície de teclat, el focus s'ha de poder desplaçar fora d'aquest component utilitzant només la interfície de teclat. Si desplaçar el focus fora del component requereix altres mètodes de sortida que no siguin les tecles de cursor o de tabulació, cal informar l'usuari sobre com pot moure el focus.
Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per utilitzar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest criteri de conformitat. Vegeu el requisit de conformitat 5 (no-interferència).
(Nivell AAA)
Totes les funcionalitats del contingut han de poder ser executables per mitjà d'una interfície de teclat sense que es requereixin temps determinats per prémer una tecla concreta.
(Nivell A)
Si s'implementa una drecera del teclat en el contingut emprant només lletres (majúscules i minúscules), signes de puntuació, nombres o símbols, cal complir com a mínim una de les condicions següents:
Proporcioneu als usuaris temps suficient per llegir i usar el contingut.
(Nivell A)
Sempre que el contingut estableixi un límit de temps, s'ha de complir almenys un dels casos següents:
L'usuari ha de poder desactivar el límit de temps abans que aquest s'esgoti.
L'usuari ha de poder ajustar el límit de temps abans que aquest s'esgoti. Ha de poder ajustar-lo com a mínim fins a deu vegades més del temps fixat per defecte.
S'ha d'avisar l'usuari abans que el temps s'esgoti i donar-li almenys vint segons per ampliar el límit de temps mitjançant una acció simple (per exemple, prémer la barra espaiadora). L'usuari ha de poder ampliar el límit de temps com a mínim deu vegades més.
El límit de temps és una part obligatòria en un esdeveniment en temps real (per exemple, una subhasta) i no és possible cap altra alternativa al límit de temps.
Quan el límit de temps és essencial i ampliar-lo pot suposar invalidar l'activitat.
El límit de temps és superior a vint hores.
Aquest criteri de conformitat té com a finalitat assegurar que qualsevol canvi en el contingut o en el context, resultat d'un límit de temps, no succeirà de manera inesperada, per evitar que els usuaris no puguin completar les diferents tasques. Aquest criteri de conformitat s'hauria de considerar en conjunció amb el criteri de conformitat 3.2.1, el qual limita els canvis en el contingut o en el context com a resultat d'una acció de l'usuari.
(Nivell A)
En el cas d'informació que es mou, que parpelleja, que es desplaça o que s'actualitza automàticament, totes les qüestions següents són certes:
Per a qualsevol informació en moviment, que parpelleja o que es desplaça que (1) s'inicia automàticament, (2) dura més de cinc segons i (3) es presenta de manera paral·lela amb un altre contingut, cal que es proporcioni un mecanisme a l'usuari per posar en pausa, aturar o amagar aquesta informació, tret que el moviment, el parpelleig o el desplaçament formin part essencial d'una activitat.
Per a qualsevol informació que s'actualitza de manera automàtica que (1) s'inicia automàticament i (2) es presenta de manera paral·lela amb un altre contingut, cal que es proporcioni un mecanisme a l'usuari per posar en pausa, aturar o amagar aquesta informació o per controlar la freqüència de l'actualització, tret que l'actualització automàtica formi part essencial d'una activitat.
Per conèixer els requisits relacionats amb contingut que parpelleja o que centelleja, vegeu la directriu 2.3.
Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per utilitzar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest criteri de conformitat. Vegeu el requisit de conformitat 5 (no-interferència).
No es requereix que el contingut que s'actualitza periòdicament mitjançant el programari o des d'un procés, en una seqüència de dades en temps real o remota, conservi o presenti la informació generada o rebuda durant la pausa, atès que podria no ser possible tècnicament i, en moltes situacions, podria desorientar l'usuari.
Una animació que es reprodueixi com a part d'una fase de càrrega prèvia o en una situació similar es pot considerar essencial si els usuaris no poden interactuar durant aquesta fase i si, en cas de no indicar-se'n el progrés, pogués confondre els usuaris o provocar que pensin que el contingut està aturat o no és vàlid.
(Nivell AAA)
El temps no és una part essencial de l'esdeveniment o de l'activitat presentada pel contingut, amb l'excepció dels multimèdia sincronitzats no interactius i dels esdeveniments en temps real.
(Nivell AAA)
L'usuari ha de poder posposar o suprimir les interrupcions, amb l'excepció de les interrupcions relacionades amb una emergència.
(Nivell AAA)
Quan una sessió autenticada caduca, l'usuari ha de poder continuar l'activitat sense perdre cap dada després de tornar-se a autenticar.
(Nivell AAA)
S'ha d'advertir els usuaris de la durada de qualsevol inactivitat per part seva que pugui causar la pèrdua de les dades, tret que aquestes es conservin durant més de vint hores si l'usuari no fa cap acció.
Les regulacions de privacitat poden requerir el consentiment explícit de l'usuari abans d'identificar-se mitjançant autenticació i abans d'emmagatzemar-ne les dades. En els casos en què l'usuari sigui menor d'edat, no s'ha de sol·licitar consentiment explícit a la majoria de jurisdiccions, països o regions. Es recomana consultar professionals de la privacitat i assessors legals en cas de plantejar-se complir aquest criteri de conformitat mitjançant l'emmagatzematge de dades.
No dissenyeu contingut si se sap que podria provocar atacs epilèptics o reaccions físiques.
(Nivell A)
Les pàgines web no han de contenir cap element que centellegi més de tres vegades per segon, o bé el centelleig ha d'estar per sota dels llindars de centelleig general i de centelleig vermell.
Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per utilitzar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest criteri de conformitat. Vegeu el requisit de conformitat 5 (no-interferència).
(Nivell AAA)
Les pàgines web no han de contenir cap element que centellegi més de tres vegades per segon.
(Nivell AAA)
El moviment animat activat per la interacció s'ha de poder desactivar, tret que l'activació sigui essencial per a la funcionalitat o per transmetre la informació.
S'ha de facilitar als usuaris l'activació de les funcionalitats per altres mètodes d'entrada, a més de l'ús del teclat.
(Nivell A)
Totes les funcionalitats que requereixen moviments basats en diversos punts o en un camí s'han de poder activar mitjançant un punter únic sense gestos basats en un camí, tret que un moviment basat en diversos punts o en un camí sigui essencial.
Aquest requisit s'aplica al contingut web que interpreta les accions del punter (és a dir, no s'aplica a les accions necessàries per a l'activació de l'agent d'usuari o de les ajudes tècniques).
(Nivell A)
Per a les funcionalitats que es poden activar mitjançant un punter únic, cal complir com a mínim una de les condicions següents:
Les funcions que imiten un teclat o un teclat numèric es consideren essencials.
Aquest requisit s'aplica al contingut web que interpreta les accions del punter (és a dir, no s'aplica a les accions necessàries per a l'activació de l'agent d'usuari o de les ajudes tècniques).
(Nivell A)
Per als components de la interfície d'usuari amb etiquetes que inclouen text o imatges de text, el nom ha de contenir el text que es presenta visualment.
Es considera una bona pràctica incloure el text de l'etiqueta al principi del nom.
(Nivell A)
Les funcionalitats que es poden activar mitjançant el moviment del dispositiu o de l'usuari també s'han de poder activar mitjançant components de la interfície d'usuari, i la resposta al moviment s'ha de poder desactivar per evitar-ne l'activació accidental, excepte en els casos següents:
(Nivell AAA)
La mida de l'objectiu per a les entrades de punter ha de ser com a mínim de 44 per 44 píxels CSS, excepte en els casos següents:
(Nivell AAA)
El contingut web no ha de limitar l'ús de les modalitats d'entrada disponibles en una plataforma, excepte en els casos en què la limitació és essencial o bé necessària per garantir la seguretat del contingut o per respectar la configuració de l'usuari.
La informació i el funcionament de la interfície d'usuari han de ser entenedors.
Feu que el contingut textual sigui llegible i entenedor.
(Nivell A)
El llenguatge natural per defecte de cada pàgina web ha de poder ser identificat per programació.
(Nivell AA)
El llenguatge natural de cada passatge o frase del contingut ha de poder ser identificat per programació excepte en el cas de noms propis, termes tècnics, paraules en una llengua no determinada i paraules o frases que han passat a formar part de la llengua del text que l'envolta.
(Nivell AAA)
S'ofereix un mecanisme que permet d'identificar definicions concretes de paraules o frases que s'estiguin utilitzant de manera poc usual o restringida, incloses les frases fetes i l'argot.
(Nivell AAA)
S'ofereix un mecanisme que permet d'identificar la forma desenvolupada o el significat de les abreviacions.
(Nivell AAA)
Quan, després d'eliminar els títols i noms propis, el text requereixi una capacitat lectora superior al nivell de secundària obligatòria, cal posar a disposició de l'usuari o bé contingut suplementari, o bé una versió alternativa que no requereixi una capacitat lectora superior al nivell d'educació secundària obligatòria.
(Nivell AAA)
Cal disposar d'un mecanisme que permeti d'identificar la pronunciació correcta d'aquelles paraules el significat de les quals pugui ser ambigu si no se'n coneix la pronunciació.
Feu que les pàgines web es mostrin i funcionin de manera previsible.
(Nivell A)
No s'inicia un canvi en el context en el moment en què un component de la interfície d'usuari rep el focus.
(Nivell A)
La configuració d'algun component d'interfície d'usuari no provoca un canvi en el context de manera automàtica, tret que l'usuari hagi estat advertit del seu comportament abans d'utilitzar-lo.
(Nivell AA)
Els components que tenen la mateixa funcionalitat dins d'un conjunt de pàgines web s'han d'identificar de manera coherent.
(Nivell AAA)
Els canvis en el context només s'han de poder iniciar a petició de l'usuari o bé s'ha d'oferir un mecanisme per desactivar els canvis.
Ajudeu els usuaris a evitar i corregir errors.
(Nivell A)
Si es detecta de manera automàtica un error d'entrada, s'ha d'identificar l'ítem equivocat i descriure l'error textualment a l'usuari.
(Nivell A)
Cal proporcionar etiquetes o instruccions quan el contingut requereixi una entrada per part de l'usuari.
(Nivell AA)
En cas que es detecti de manera automàtica un error d'entrada, cal fer suggeriments a l'usuari per corregir-lo, sempre que els suggeriments siguin coneguts i no facin perillar la seguretat o la finalitat del contingut.
(Nivell AA)
En el cas de pàgines web que requereixin que l'usuari adquireixi obligacions legals o fer transaccions financeres, que modifiquin o eliminin dades controlables per part de l'usuari en sistemes d'emmagatzematge de dades o que processin les respostes de l'usuari en avaluacions, cal complir com a mínim una de les condicions següents:
(Nivell AAA)
Hi ha ajuda contextual disponible.
(Nivell AAA)
En el cas de les pàgines web en què es requereix que l'usuari enviï informació, cal complir com a mínim una de les condicions següents:
El contingut ha de ser prou robust perquè una gran varietat d'agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, el puguin interpretar fidelment.
Potencieu al màxim la compatibilitat amb els agents d'usuari actuals i futurs, incloses les ajudes tècniques.
(Nivell A)
En el cas de contingut implementat mitjançant el llenguatge d'etiquetatge, els elements han de tenir etiquetes d'obertura i de tancament, han d'estar imbricats segons les especificacions i no poden contenir atributs duplicats, i els identificadors (ID) han de ser únics, excepte quan les especificacions permetin aquestes característiques.
Les etiquetes d'obertura i de tancament incompletes són aquelles que han perdut un caràcter important en la seva formació, com per exemple, un parèntesi angular o les cometes desaparellades del valor d'un atribut.
(Nivell A)
Per a tots els components d'interfície d'usuari (inclosos, però no limitats a elements de formularis, enllaços i components generats mitjançant scripts), aquests han de poder ser identificats per programació el nom i el paper, i han de poder ser configurats per programació els estats, les propietats i els valors que l'usuari pot ajustar. Qualsevol notificació de modificació d'aquests ítems ha d'estar disponible per als agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques.
Aquest criteri de conformitat està pensat principalment per a aquells creadors web que desenvolupen o programen els controls d'interfície d'usuari propis. Per exemple, els controls estàndard de l'HTML ja compleixen aquest criteri de conformitat quan s'utilitzen d'acord amb l'especificació.
(Nivell AA)
En el contingut implementat mitjançant llenguatges d'etiquetatge, els missatges d'estat han de poder ser identificats per programació per mitjà del paper o de les propietats de manera que es puguin presentar a l'usuari mitjançant ajudes tècniques sense rebre focus.
En aquesta secció es recullen els requisits de conformitat de les WCAG 2.1, com també informació sobre com fer peticions de conformitat, les quals són opcionals. Finalment, es descriu què s'entén per tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat, ja que només aquestes tecnologies han de ser necessàries per a la conformitat. S'inclou una explicació més aprofundida del concepte "que permet l'accessibilitat" a Com s'interpreta la conformitat.
El contingut principal de les WCAG 2.1 és normatiu i defineix els requisits que afecten les declaracions de conformitat. El material introductori, els apèndixs, les seccions marcades com a no normatives, els esquemes, els exemples i les notes són informatius (no normatius). El material no normatiu proporciona informació de suport per ajudar a interpretar les directrius, però no crea requisits que afectin una declaració de conformitat.
Les paraules clau POT, HA DE, NO HA DE, NO ES RECOMANA, ES RECOMANA, HAURIA i NO HAURIA s'han d'interpretar tal com es descriu a [RFC2119].
Perquè una pàgina web sigui conforme a les WCAG 2.1, ha de satisfer tots els requisits de conformitat següents:
S'ha de complir totalment un dels nivells de conformitat següents:
Si bé la conformitat només es pot aconseguir en els nivells indicats, s'encoratja els autors a informar (en la seva petició de conformitat) de qualsevol progrés per satisfer criteris de conformitat de nivells superiors al nivell de conformitat aconseguit.
No es recomana que el nivell AAA de conformitat es requereixi com a política general per a llocs web sencers, atès que no és possible satisfer tots els criteris de conformitat de nivell AAA per a alguns tipus de contingut.
La conformitat (i el nivell de conformitat) és per a la totalitat de la pàgina web o les pàgines web, i no es pot assolir si una part no la compleix.
Amb la finalitat de determinar el nivell de conformitat, les alternatives a una part del contingut d'una pàgina es consideren part de la pàgina si es poden obtenir directament des de la pàgina mateixa (per exemple, una descripció llarga o una presentació alternativa d'un vídeo).
Els autors de pàgines web que no assoleixin la conformitat perquè el contingut queda fora del seu control poden considerar fer una declaració de conformitat parcial.
Una pàgina completa inclou totes les variacions de la pàgina que s'hi presenten automàticament per a diverses mides de pantalla (per exemple, variacions d'una pàgina web responsiva). Cadascuna d'aquestes variacions ha de ser conforme (o ha de tenir una versió alternativa que ho sigui) perquè la pàgina sigui conforme.
Quan una pàgina web forma part d'una sèrie de pàgines que representen un procés (per exemple, una seqüència de passos que cal completar per acomplir una activitat), totes les pàgines web del procés han de ser conformes a un nivell determinat o superior. (La conformitat a un nivell particular no és possible si alguna de les pàgines del procés no és conforme a aquell nivell o a un nivell superior.)
Una botiga en línia té una sèrie de pàgines que s'utilitzen per seleccionar i comprar productes. Totes les pàgines incloses en aquesta sèrie, des que s'inicia el procés fins que s'acaba (pagament), han de complir el mateix nivell de conformitat perquè qualsevol de les pàgines del procés compleixi aquell mateix nivell de conformitat.
Per complir els criteris de conformitat, únicament són necessàries formes d'ús de tecnologies que permeten l'accessibilitat. Qualsevol informació o funcionalitat que estigui implementada amb tecnologies que no permeten l'accessibilitat ha d'estar també disponible per mitjà de tecnologies que permeten l'accessibilitat. (Vegeu Com s'interpreta permetre l'accessibilitat.)
Si en una pàgina s'empren tecnologies que no permeten l'accessibilitat, o si les tecnologies que permeten l'accessibilitat s'utilitzen de manera que no compleixen els nivells de conformitat, aquestes no han de ser un impediment perquè els usuaris puguin accedir a la resta de la pàgina. A més, la pàgina web en conjunt continua complint els requisits de conformitat en cadascun dels casos següents:
Addicionalment, tots els criteris de conformitat següents fan referència a tot el contingut de la pàgina, inclòs el contingut que no és necessari per a la conformitat, atès que tracten aspectes que podrien interferir en l'ús general de la pàgina.
Si no es pot aconseguir que una pàgina sigui conforme (per exemple, pàgines d'avaluació de conformitat o pàgines d'exemple), no es pot incloure en l'abast de conformitat o en la petició de conformitat.
Per obtenir-ne més informació, inclosos alguns exemples, vegeu Com s'interpreten els requisits de conformitat.
La conformitat es defineix només per a pàgines web. No obstant això, es pot fer una petició de conformitat d'una pàgina, d'una sèrie de pàgines o de diverses pàgines web relacionades.
Les peticions de conformitat no són obligatòries. Els autors poden complir les WCAG 2.1 sense necessitat de fer una petició. Però si es fa una petició de conformitat, aquesta ha d'incloure la informació següent:
Descripció concisa de les pàgines: com ara una llista dels URI per als quals s'ha fet la petició, amb indicació de si els subdominis estan inclosos en la petició.
Les pàgines web es poden descriure mitjançant una llista o bé mitjançant una expressió que defineixi tots els URI inclosos en la petició.
Els productes en línia que no disposen d'un URI abans d'instal·lar-se al lloc web del client poden obtenir una declaració segons la qual el producte complirà el nivell de conformitat en el moment que s'instal·li.
Si s'utilitza un logotip de conformitat, aquest constitueix una petició i l'han d'acompanyar els components requerits per a una petició de conformitat esmentats anteriorment.
A més dels components obligatoris d'una petició de conformitat esmentats anteriorment, considereu proporcionar informació addicional per ajudar els usuaris. La informació addicional recomanada inclou:
Per obtenir més informació i exemples de la petició de conformitat, consulteu Com s'interpreten les peticions de conformitat.
Per obtenir més informació sobre l'ús de metadades en les peticions de conformitat, consulteu Com s'interpreten les metadades.
De vegades, es creen pàgines web a les quals posteriorment s'afegeix contingut. Per exemple, un programa de correu electrònic, un bloc, un article que permet als usuaris d'afegir comentaris o altres aplicacions que permeten introduir contingut afegit pels usuaris. Un altre exemple podria ser una pàgina, com ara un portal o un lloc web de notícies, formada per contingut agregat per col·laboradors diferents, o llocs web que afegeixen, de manera automàtica, contingut d'altres fonts al llarg del temps, com ara els anuncis publicitaris que s'insereixen dinàmicament.
En qualsevol d'aquests casos, en el moment que arriben aquests originals no és possible conèixer quin serà el contingut no controlat de les pàgines. És important remarcar que el contingut no controlat pot afectar també l'accessibilitat del contingut controlat. Es disposa de dues opcions:
Es pot fer una petició de conformitat basada en el millor coneixement possible. Si una pàgina d'aquest tipus està controlada i mantinguda perquè compleixi un nivell de conformitat (el contingut que no és conforme s'ha d'eliminar o s'ha de fer que sigui conforme) en el termini de dos dies laborables, es pot fer una resolució o petició de conformitat, atès que la pàgina és conforme, excepte per errors en el contingut que hagin afegit col·laboradors externs, els quals es corregeixen o s'eliminen quan es troben. No es pot fer cap petició de conformitat si no es pot controlar o corregir el contingut que no sigui conforme a aquests criteris.
O
Es pot fer una "petició de conformitat parcial", en què s'esmenti que la pàgina no és conforme als criteris, però que podria ser-ho si se n'eliminen certes parts. Aquesta declaració podria ser: "Aquesta pàgina no és conforme, però podria ser conforme a les WCAG 2.1 de nivell X si se n'eliminessin les parts següents provinents de fonts no controlades". A més, el contingut que no és conforme als criteris i que està exclòs de la resolució de conformitat parcial ha de complir les condicions següents:
Es pot fer una "declaració de conformitat parcial per la llengua" quan la pàgina no és conforme als criteris, però ho seria si totes les llengües utilitzades en la pàgina permetessin l'accessibilitat. La declaració prendria la forma "Aquesta pàgina no és conforme, però podria ser conforme a les WCAG 2.1 de nivell X si la llengua o les llengües següents permetessin l'accessibilitat".
Representació escurçada d'una paraula, una frase o un nom, que no ha esdevingut part de la llengua.
Les abreviacions inclouen sigles i acrònims.
Una sigla és una representació escurçada d'un nom o una frase creada a partir de les lletres inicials de paraules o síl·labes contingudes en aquell nom o en aquella frase.
No totes les llengües defineixen aquest concepte.
La sigla francesa SNCF conté les lletres inicials de la Société Nationale des Chemins de Fer, els ferrocarrils nacionals francesos.
La sigla anglesa ESP correspon a extrasensory perception.
Un acrònim és una representació escurçada construïda a partir de les lletres inicials o parts d'altres paraules (en un nom o una frase) que es pot pronunciar com una paraula.
L'acrònim NOAA es construeix a partir de les inicials de la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units.
Algunes empreses han adoptat com a nom de l'empresa el que originalment era una abreviació. En aquests casos, el nom nou de l'empresa són les lletres (per exemple, Ecma) i la paraula perd la consideració d'abreviació.
Qualsevol programari que recupera i presenta contingut web als usuaris.
Navegadors web, reproductors multimèdia, connectors i altres programes (incloses les ajudes tècniques que ajuden a recuperar i presentar contingut web, i a interactuar-hi).
Text d'ajuda que proporciona informació relacionada amb la funció que s'està executant en un moment determinat.
Les etiquetes aclaridores poden actuar com a ajuda contextual.
Maquinari o programari que actua com a agent d'usuari, o juntament amb un agent d'usuari habitual, per proporcionar una funcionalitat que satisfaci els requisits dels usuaris amb discapacitat, més enllà de les funcionalitats que proporcionen els agents d'usuari habituals.
La funcionalitat que proporciona una ajuda tècnica inclou presentacions alternatives (per exemple, veu sintetitzada o contingut ampliat), mètodes d'entrada alternatius (per exemple, veu), navegació o mecanismes d'orientació addicionals i transformacions de contingut (per exemple, per fer les taules més accessibles).
Les ajudes tècniques sovint comuniquen dades i missatges als agents d'usuari habituals mitjançant l'ús i el seguiment de les interfícies de programació d'aplicacions (API).
La distinció entre agents d'usuari habituals i ajudes tècniques no és absoluta. Molts agents d'usuari habituals proporcionen funcionalitats per ajudar les persones amb discapacitat. La diferència bàsica és que els agents d'usuari habituals s'adrecen a un públic molt més ampli i divers, que normalment inclou persones amb discapacitat i sense. Les ajudes tècniques s'adrecen a comunitats d'usuaris més restringides, amb discapacitats específiques. El suport que proporciona una ajuda tècnica és més específic i apropiat per a les necessitats dels usuaris als quals s'adreça. L'agent d'usuari habitual pot proporcionar funcionalitats importants a les ajudes tècniques, com ara recuperar contingut web d'objectes de programari o analitzar sintàcticament el llenguatge d'etiquetatge en blocs identificables.
Les ajudes tècniques que són importants en el context d'aquest document inclouen:
Document que inclou les descripcions textuals, amb una seqüència correcta, de la informació visual i auditiva basada en el temps, i que ofereix un mitjà per assolir els resultats de qualsevol interacció basada en el temps.
Un guió utilitzat per crear el contingut multimèdia sincronitzat satisfarà aquesta definició només si s'ha corregit per representar de manera acurada els multimèdia sincronitzats que resulten de l'edició.
Text associat a contingut no textual per mitjà de programari o referenciat des d'un text associat a contingut no textual per mitjà de programari. El text associat per mitjà de programari és un text la ubicació del qual es pot identificar per mitjà de programari a partir d'un contingut no textual.
Un gràfic es descriu textualment en el paràgraf que el segueix. L'alternativa de text per al gràfic indica que la descripció es troba a continuació.
Consulteu Com s'interpreten les alternatives de text per obtenir-ne més informació.
Multimèdia que no presenten més informació de la que ja es presenta en el text (directament o per mitjà d'alternatives textuals).
Una alternativa multimèdia al text s'ofereix per a aquells usuaris que es beneficien de presentacions alternatives de text. Les alternatives multimèdia al text poden contenir només àudio, només vídeo (inclòs el vídeo en llengua de signes) o àudio i vídeo.
Que no se'n pot determinar la finalitat a partir de l'enllaç i de tota la informació de la pàgina web que es presenta a l'usuari simultàniament amb l'enllaç (és a dir, els lectors sense discapacitat podrien no saber què fa un enllaç fins que no l'activessin).
La paraula guaiaba en la frase "una de les exportacions més importants és la guaiaba" és un enllaç. L'enllaç podria portar a la definició de guaiaba, a una taula que inclogui la quantitat de guaiaba exportada o a una fotografia de persones recol·lectant guaiaba. Fins que no s'activi l'enllaç, cap lector no en coneixerà la destinació, i la persona amb una discapacitat no està en desavantatge.
Paraules que utilitzen d'una manera determinada persones en un camp determinat.
El terme anglès StickyKey (tecla permanent) és argot del camp de l'accessibilitat i de les ajudes tècniques.
Dibuix creat mitjançant una distribució espacial de caràcters o pictogrames (normalment, a partir dels 95 caràcters imprimibles definits en l'ASCII).
Tecnologia de reproducció de so.
L'àudio es pot crear sintèticament (inclosa la síntesi de la veu), es pot enregistrar a partir de sons reals o una barreja de totes dues coses.
Narració afegida a la banda sonora per descriure detalls visuals importants que no es poden entendre només des de la banda sonora principal.
Una audiodescripció de vídeo proporciona informació sobre accions, personatges, canvis d'escena, text en pantalla i altre contingut visual.
En una audiodescripció estàndard, s'afegeix la narració durant les pauses existents en el diàleg. (Vegeu també audiodescripció ampliada.)
Quan tota la informació del vídeo es proporciona en l'àudio existent, no és necessària cap audiodescripció addicional.
En anglès, l'audiodescripció també s'anomena video description (descripció de vídeo) i descriptive narration (narració descriptiva).
Audiodescripció que s'afegeix a una presentació audiovisual mitjançant la introducció de pauses en el vídeo, de manera que hi hagi prou temps per afegir-hi una descripció addicional.
Aquesta tècnica només s'utilitza quan el sentit del vídeo es podria perdre sense la introducció de l'audiodescripció, i quan les pauses entre el diàleg i la narració són massa curtes.
Text format per més d'una frase.
Canvis majors en el contingut d'una pàgina web que, si es fan sense coneixement de l'usuari, poden desorientar aquells usuaris que no poden visualitzar la pàgina completa de manera simultània.
Els canvis en el context inclouen canvis en els àmbits següents:
Un canvi en el contingut no és sempre un canvi en el context. Els canvis en el contingut, com ara un esquema desplegable, un menú dinàmic o un control de pestanya, no suposen necessàriament un canvi en el context, tret que també canviï un dels elements esmentats anteriorment (per exemple, el focus).
Alguns exemples de canvi de context serien obrir una finestra nova, moure el focus a un component diferent, anar a una pàgina nova (o qualsevol altre canvi que faci entendre als usuaris que han canviat de pàgina) o reorganitzar significativament el contingut d'una pàgina.
Sigla que prové de l'anglès Completely Automated Public Turing Test to Tell Computers and Humans Apart (test de Turing públic i automàtic per diferenciar màquines i humans).
Els tests de CAPTCHA sovint impliquen que l'usuari hagi d'introduir el text que es mostra en una imatge o en un fitxer d'àudio poc clars.
Un test de Turing és qualsevol sistema de test dissenyat per diferenciar màquines i humans. S'anomena així en reconeixement del famós científic Alan Turing. El terme el van encunyar investigadors de la Universitat Carnegie Mellon.
Parell de canvis oposats en la lluminositat relativa, els quals poden provocar atacs epilèptics en algunes persones si tenen una grandària suficient i estan en la freqüència adequada.
Vegeu llindars de centelleig general i de centelleig vermell per obtenir més informació sobre les tipologies de centelleig que no estan permeses.
Vegeu també parpelleig.
Part del contingut que els usuaris perceben com un control únic per a una funció distingible.
Es poden implementar diversos components d'interfície d'usuari com un únic element de programació. En aquest context, els components no estan vinculats a cap tècnica de programació, sinó més aviat a allò que l'usuari percep com a controls separats.
Els components d'interfície d'usuari inclouen tant elements de formularis i enllaços com components generats per scripts.
El que en aquest context s'entén per component o component d'interfície d'usuari de vegades també s'anomena element de la interfície d'usuari.
Una miniaplicació (applet) té un "control" que es pot utilitzar per desplaçar-se pel contingut línia per línia, pàgina per pàgina o aleatòriament. Atès que cadascuna d'aquestes opcions necessitaria tenir un nom i estar configurada de manera independent, cadascuna seria un component d'interfície d'usuari.
Configurat per programari utilitzant mètodes compatibles amb els agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques.
Acompliment de tots els requisits d'un estàndard, una directriu o una especificació.
Recopilació de pàgines web que comparteixen una finalitat comuna i que un mateix autor, grup o organització han creat.
Alguns exemples són una publicació que es divideix en diverses pàgines web, en què cada pàgina conté un capítol o una altra secció significativa de l'obra. La publicació és lògicament una sola unitat contigua i conté característiques de navegació que permeten l'accés al conjunt complet de pàgines.
Les versions en llengües diferents es considerarien conjunts de pàgines web diferents.
Informació addicional identificada per programació a partir de les relacions en un enllaç, combinada amb el text del mateix enllaç i presentada als usuaris en modalitats diferents.
En l'HTML, la informació identificada per programació d'un enllaç en anglès inclou el text del mateix paràgraf, la llista o la cel·la de la taula en què apareix l'enllaç o la capçalera de la taula associada a la cel·la en què apareix l'enllaç.
Atès que els lectors de pantalla interpreten la puntuació, també poden proveir el context de la frase actual, quan el focus es troba en un enllaç en aquesta frase.
Informació i experiència sensorial que es comunica a l'usuari per mitjà d'un agent d'usuari, inclosos el codi o el llenguatge d'etiquetatge que defineix l'estructura, la presentació i les interaccions del contingut.
Contingut que no és una seqüència de caràcters identificats per programació o en què la seqüència no està expressant res en llenguatge natural.
El contingut no textual inclou art ASCII (el qual és un patró de caràcters), emoticones, leetspeak (argot que es basa en la substitució de lletres per altres caràcters) i imatges que representen text.
Contingut addicional que il·lustra o aclareix el contingut principal.
Una versió sonora d'una pàgina web.
Una il·lustració d'un procés complex.
Un paràgraf que resumeix els resultats i les recomanacions principals que recull un estudi de recerca.
Dades que tenen per objecte que els usuaris hi accedeixin.
No es refereix a registres d'Internet ni a dades de seguiment de cercadors.
Els camps de nom i d'adreça d'un compte d'usuari.
Mitjà alternatiu per activar una acció prement una o més tecles.
Situació o esdeveniment sobtat i inesperat que requereix d'una acció immediata per preservar la salut, la seguretat o la propietat.
De manera que la informació capturada d'un esdeveniment és en temps real i transmesa al receptor amb un endarreriment no superior al d'emissió.
L'endarreriment d'emissió és un endarreriment breu (normalment controlat automàticament), emprat per exemple per donar temps a l'emissor per posar en cua o censurar el senyal d'àudio (o de vídeo), però no suficient per permetre'n una edició significativa.
Si la informació es genera completament per ordinador, aleshores no és en directe.
A la pantalla d'ordinador d'escriptori o portàtil més comuna amb la vista maximitzada.
Com que els usuaris solen conservar els ordinadors durant uns quants anys, per fer aquesta avaluació és millor no basar-se en les darreres resolucions de pantalla dels ordinadors d'escriptori o portàtils, sinó que cal prendre en consideració les resolucions de pantalla habituals per a ordinadors d'escriptori o portàtils al llarg de diversos anys.
Dispositiu d'entrada que permet apuntar a una coordenada o un conjunt de coordenades específiques en una pantalla, com ara un ratolí, un llapis o un contacte tàctil
Vegeu també la definició de punter a "Esdeveniments de punter" [pointerevents].
Informació proporcionada per l'usuari que no és acceptada.
L'error d'entrada inclou:
Esdeveniment de plataforma que té lloc en alliberar la selecció del punter.
L'esdeveniment d'alliberament pot tenir diversos noms segons la plataforma, com ara els termes anglesos touchend o mouseup.
Esdeveniment de plataforma que té lloc en activar la selecció del punter.
L'esdeveniment de selecció pot tenir diversos noms segons la plataforma, com ara els termes anglesos touchstart o mousedown.
Esdeveniment que a) succeeix en el mateix temps que la visualització i b) no el genera completament el contingut.
Una retransmissió web d'una actuació en directe (succeeix al mateix temps que la visualització i no està preenregistrada).
Una subhasta en línia amb persones que liciten (succeeix al mateix temps que la visualització).
Persones que interactuen en directe en un món virtual emprant avatars (no està completament generat pel contingut i succeeix al mateix temps que la visualització).
Que, si s'elimina, la informació o la funcionalitat del contingut canviarien, i que suposa que aquesta informació i aquesta funcionalitat no es poden assolir de cap altra manera que sigui conforme.
Propietat dinàmica que expressa les característiques d'un component d'interfície d'usuari que pot canviar en resposta a l'acció de l'usuari o a processos automatitzats.
Els estats no afecten la naturalesa del component, però representen dades associades a aquest component o a les possibilitats d'interacció de l'usuari. Alguns exemples inclouen el desplaçament del focus, el punter, la selecció, la pulsació, l'activació, l'estat visitat/no visitat i l'ampliació/reducció.
Text o altre component amb una alternativa de text que es presenta a l'usuari per identificar un component dins el contingut web.
Una etiqueta es presenta a tots els usuaris, mentre que el nom es pot ocultar i només ser visible per a les ajudes tècniques. En molts casos (però no en tots), el nom i l'etiqueta són el mateix.
El terme etiqueta no es limita a l'element label de l'HTML.
Experiència sensorial que no és purament decorativa ni és la principal transmissora d'informació important o la principal executora d'una funció.
Alguns exemples inclouen una execució d'un solo de flauta, obres d'art visual, etc.
Naturalesa del resultat que s'obté mitjançant l'activació d'un enllaç.
Frase el significat de la qual no es pot deduir del significat de les paraules individuals i les paraules específiques de la qual no es poden canviar sense perdre'n el significat.
Les frases fetes no es poden traduir directament, paraula per paraula, sense perdre'n el significat (amb dependència cultural o idiomàtica).
En anglès, "spilling the beans" significa "revelar un secret". En canvi, les frases "knocking over the beans" (lit. llençar les mongetes, fig. robar les mongetes) o "spilling the vegetables" (lit. abocar les verdures) no signifiquen el mateix.
En japonès, la frase "さじを投げる" es tradueix literalment per "llançar una cullera", però significa que no hi ha res més que es pugui fer, per la qual cosa la qüestió es deixa córrer.
En holandès, "Hij ging met de kippen op stok" es tradueix literalment per "anar-se'n a dormir amb les gallines", però significa ficar-se al llit d'hora.
Conjunt de processos i resultats que són assolibles amb les accions de l'usuari.
Que està identificat per programari des de dades proveïdes per l'autor de tal manera que diferents agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, puguin extreure i presentar aquesta informació als usuaris en diferents modalitats.
Que està identificat en un llenguatge d’etiquetatge des d’elements i atributs als quals s’accedeix directament mitjançant les ajudes tècniques disponibles més habituals.
Que està identificat des d'estructures de dades específiques d'una tecnologia en un llenguatge diferent al d'etiquetatge i exposat en les ajudes tècniques per mitjà d'una API d'accessibilitat compatible amb les ajudes tècniques disponibles més habituals.
Text que es mostra en un format no textual (per exemple, una imatge) per aconseguir un efecte visual.
Això no inclou text que és part d'una imatge i que conté un altre contingut visual significatiu.
El nom d'una persona en l'etiqueta d'una fotografia.
Període continu de temps en el qual no es produeix cap acció de l'usuari.
El mètode de seguiment queda determinat pel lloc web o l'aplicació.
Que té finalitat informativa i no es requereix per a la conformitat.
El contingut requerit per a la conformitat s'identifica com a "normatiu".
Interfície utilitzada per un programa per obtenir una pulsació.
Una interfície de teclat permet als usuaris de proporcionar pulsacions en programes, fins i tot si la tecnologia original no conté teclat.
Un PDA amb pantalla tàctil té una interfície de teclat integrada en el sistema operatiu, com també un connector per a teclats externs. Les aplicacions del PDA poden utilitzar la interfície per obtenir una entrada de teclat, ja sigui des d'un teclat extern, o des d'altres aplicacions que proporcionen una sortida de teclat simulada, com ara transcriptors d'escriptura manual o aplicacions de conversió de veu a text amb una funcionalitat d'"emulació de teclat".
Fer funcionar una aplicació (o parts d'una aplicació) mitjançant un emulador de ratolí controlat per teclat, per exemple les tecles del ratolí (mouse keys), no es pot considerar com un funcionament amb interfície de teclat, ja que el programa es fa funcionar per mitjà de la interfície del dispositiu apuntador, no per mitjà d'una interfície de teclat.
Traducció d'un llenguatge, normalment un llenguatge parlat, a llengua de signes.
Les llengües de signes veritables són llenguatges independents que no estan relacionats amb el llenguatge parlat o els llenguatges parlats del mateix país o la mateixa regió.
Llenguatge que utilitza combinacions de moviments de mans i braços, d'expressions facials o de posicions corporals per transmetre significat.
Llenguatge parlat, escrit o signat (a través de mitjans visuals o tàctils) per comunicar-se amb éssers humans.
Vegeu també llengua de signes.
Un centelleig o una seqüència d'imatges que canvien ràpidament està per sota del llindar (és a dir, el contingut passa) si qualsevol dels punts següents és cert:
En què:
Excepció: un centelleig que és un patró gràfic subtil i equilibrat, com ara un soroll blanc o un disseny del tipus tauler d'escacs amb quadrats més petits de 0,1 graus (d'un camp visual en una distància de visió típica) en un costat no infringeix els llindars.
Per a programari general o contingut web, la utilització d'un rectangle de 341 x 256 píxels en qualsevol lloc en l'àrea mostrada a la pantalla quan el contingut es visualitza a 1.024 x 768 píxels pot proporcionar una bona estimació d'un camp visual de 10 graus per a pantalles de mida estàndard i per a distàncies de visió estàndard (per exemple, pantalles d'entre 15 i 17 polzades i distàncies d'entre 50 i 60 centímetres). (Les resolucions de pantalla més elevades que mostrin la mateixa visualització del contingut reproduiran imatges més petites i segures, de manera que els llindars es defineixen emprant les resolucions més baixes.)
Una transició és el canvi en la lluminositat relativa (o lluminositat/color relatius per centelleig vermell) entre els cims i les valls adjacents en un diagrama de lluminositat relativa (o lluminositat/color relatius per centelleig vermell) mesurada en el temps. Un centelleig consisteix en dues transicions oposades.
La definició especialitzada acceptada per a "un parell de transicions oposades que impliquin un vermell saturat" és quan es compleix que R/(R + G + B) >= 0,8 per a un dels dos estats implicats en cada transició, o per a tots dos, i el canvi en el valor de (R-G-B) x 320 és > 20 per a totes dues transicions [els valors negatius de (R-G-B) x 320 es fixen en zero]. Els valors R-G-B varien de 0 a 1, tal com s'especifica en la definició de lluminositat relativa. [HARDING-BINNIE]
Hi ha diverses eines disponibles per portar a terme una anàlisi a partir d'una captura de vídeo. Tot i això, no es necessita cap eina per avaluar aquesta condició si el centelleig és menor o igual a tres centelleigs per segon. El contingut passa automàticament (vegeu les notes 1 i 2 anteriors).
Brillantor relativa de qualsevol punt, en un espai de color, normalitzada en valors entre 0 per al negre més fosc i 1 per al blanc més clar.
Per a l'espai de color sRGB, la lluminositat relativa d'un color es defineix com a L = 0,2126 x R + 0,7152 x G + 0,0722 x B, en què R, G i B es defineixen de la manera següent:
i RsRGB, GsRGB i BsRGB es defineixen de la manera següent:
El caràcter "^" és l'operador exponencial. (La fórmula s'ha agafat de [sRGB] i [IEC-4WD].)
Gairebé tots els sistemes utilitzats avui dia per visualitzar contingut web assumeixen que la codificació és sRGB. Tret que se sàpiga que s'utilitzarà un altre espai de color per processar i mostrar el contingut, els autors haurien de fer avaluació utilitzant l'espai de color sRGB. Si s'utilitzen altres espais de color, vegeu Com s'interpreta el criteri de conformitat 1.4.3.
Si el tramat es dona després de la presentació, cal utilitzar el valor del color original. Per als colors tramats en l'origen, s'haurien d'emprar els valors mitjans dels colors utilitzats (mitjana d'R, mitjana de G i mitjana de B).
Hi ha diverses eines que fan aquests càlculs de manera automàtica quan avaluen el contrast i el parpelleig.
Hi ha disponible una versió en MathML de la definició de lluminositat relativa.
Ordre que presenta la mateixa posició en relació amb els altres ítems.
Els ítems es consideren en el mateix ordre relatiu fins i tot si s'insereixen altres ítems en la seqüència original o si se n'eliminen. Per exemple, els menús de navegació desplegables poden inserir, dins la seqüència de lectura, un nivell addicional de detall o una secció de navegació secundària.
Funcionalitat que té el mateix resultat quan s'utilitza.
Un botó per "cercar" en una pàgina web i un botó per "trobar" en una altra pàgina web poden tenir un camp de text per introduir el terme de cerca i una llista de temes relacionats amb aquest terme. En aquest cas, podrien tenir la mateixa funcionalitat, però pot ser que no estiguin etiquetats de manera coherent.
Procés o tècnica per assolir un resultat.
El mecanisme es pot proporcionar explícitament en el contingut o pot ser necessari que el proporcionin la plataforma o els agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques.
El mecanisme ha de satisfer tots els criteris de conformitat per al nivell de conformitat sol·licitat.
Canvi de contingut que no és un canvi en el context i que proporciona informació a l'usuari sobre la conformitat o els resultats d'una acció, sobre l'estat d'espera d'una aplicació, sobre el progrés d'un procés o sobre l'existència d'errors.
Addició de passos entre les condicions per crear la il·lusió de moviment o per transmetre una sensació de transició suau.
Per exemple, un element que es mou fins al seu lloc o que canvia de mida durant la visualització es considera animat. Un element que es mostra de manera instantània sense transició no utilitza animació. El moviment animat no inclou canvis de color, desenfocaments ni opacitats.
Àudio o vídeo sincronitzats amb un altre format per presentar la informació o amb components interactius basats en el temps, tret que els multimèdia siguin una alternativa multimèdia al text clarament etiquetats com a tal.
Que és navegable en l'ordre definit per avançar el focus (d'un element al següent) mitjançant una interfície de teclat.
Dit de les tecnologies que, en ser desactivades o no compatibles, fan que el contingut no sigui conforme.
Període de sis anys que comença entre els cinc i els set anys, possiblement sense cap educació prèvia.
Aquesta definició es basa en la classificació internacional normalitzada de l'educació de la [UNESCO].
Període educatiu de dos o tres anys que comença després de l'acabament dels sis anys d'escola i que acaba nou anys després del començament de l'educació primària.
Aquesta definició es basa en la classificació internacional normalitzada de l'educació de la [UNESCO].
Text per mitjà del qual el programari pot identificar un component dins el contingut web per a l'usuari.
El nom es pot ocultar i només fer-se visible mitjançant les ajudes tècniques, mentre que una etiqueta és visible a tots els usuaris. En molts casos (però no tots), l'etiqueta i el nom són el mateix.
El nom no està relacionat amb l'atribut "name" en l'HTML.
Presentació basada en el temps que conté només àudio (ni vídeo ni interacció).
Presentació basada en el temps que només conté vídeo (ni àudio ni interacció).
Requerit per a la conformitat.
Es pot aconseguir la conformitat amb aquest document de diverses maneres ben definides.
El contingut identificat com a "informatiu" o "no normatiu" no es requereix mai per a la conformitat.
Regió de la pantalla que acceptarà una acció del punter, com ara la zona interactiva d'un component d'interfície d'usuari.
Si dos o més objectius tàctils se superposen, la zona de superposició no s'hauria d'incloure a l'hora de mesurar la mida de l'objectiu, tret que els objectius superposats facin la mateixa acció o obrin la mateixa pàgina.
Transacció en què la persona contrau una obligació o un benefici legalment vinculant.
Un certificat de matrimoni, una compravenda d'accions (financera i legal), un testament, un préstec, una adopció, l'allistament a l'exèrcit, un contracte de qualsevol tipus, etc.
Recurs no incrustat obtingut des d'un únic URI mitjançant HTTP i qualsevol altre recurs o recursos utilitzats en la presentació o que tenen com a propòsit que un agent d'usuari els presenti conjuntament.
Encara que qualsevol dels altres recursos es presenti juntament amb el recurs principal, no s'han de presentar necessàriament de manera simultània.
Per a les finalitats de conformitat amb aquestes directrius, un recurs ha de ser no incrustat en l'àmbit de la conformitat perquè es pugui considerar pàgina web.
Un recurs web que inclou totes les imatges i els multimèdia incrustats.
Un programa de correu web creat mitjançant JavaScript asíncron i XML (AJAX). El programa està allotjat completament a http://exemple.com/correu, però inclou una safata d'entrada, una àrea de contactes i un calendari. Es proporcionen enllaços o botons que fan que la safata d'entrada, els contactes o el calendari es mostrin, però no es canvia l'URI de la pàgina en conjunt.
Un portal que es pot personalitzar i del qual els usuaris poden escollir el contingut que es mostra d'un conjunt de mòduls de contingut diferents.
Quan s'entra a http://compra.exemple.com/ des del navegador, s'accedeix a un entorn de compra interactiu amb animació que permet de desplaçar-se visualment per una botiga en línia i posar els productes de les prestatgeries prop dels usuaris o en un carretó electrònic. En fer clic sobre un producte emergeix una pàgina flotant amb les especificacions del producte en qüestió. Es podria tractar d'un lloc web d'una sola pàgina o només d'una pàgina dins d'un lloc web.
Text o nombre mitjançant el qual el programari pot identificar la funció d'un component dins el contingut web.
Un nombre que indica si una imatge funciona com a enllaç, botó d'ordre o casella de selecció.
Canvi alternatiu entre dos estats visuals per cridar l'atenció.
Vegeu també centelleig. És possible que algun element sigui prou gran i parpellegi amb lluminositat suficient en la freqüència correcta per considerar-se també un centelleig.
Que permet de definir el tipus de lletra, la mida, el color i el fons.
Angle visual d'aproximadament 0,0213 graus.
Un píxel CSS és la unitat de mesura canònica de totes les longituds i mesures en CSS. Aquesta unitat és independent de la densitat i es diferencia dels píxels de maquinari reals en una pantalla. Els agents d'usuari i els sistemes operatius haurien de garantir que un píxel CSS s'ajusti el màxim possible al píxel de referència que es descriu al nivell 3 del mòdul de valors i unitats CSS [css3-values], el qual té en compte les dimensions físiques de la pantalla i la distància de visió assumida (factors que els autors del contingut no poden determinar).
Aturat a petició de l'usuari i no reiniciat fins que l'usuari no ho sol·licita
Dit de la informació que no és en directe.
Disposició del contingut de manera que els usuaris el puguin percebre.
Sèrie d'accions d'usuari en què cada acció és requerida per completar l'activitat.
L'ús reeixit d'una sèrie de pàgines web en un lloc de comerç electrònic requereix que els usuaris visualitzin productes alternatius, preus i ofertes, seleccionin productes, introdueixin una comanda, proporcionin dades d'enviament i aportin informació de pagament.
Una pàgina de registre de compte requereix una compleció reeixida d'un test de Turing abans que es pugui accedir al formulari de registre.
Propietat el valor de la qual determina la presentació (com ara el tipus de lletra, el color, la mida, la ubicació, l'espaiat, el volum o la prosòdia de la parla sintetitzada) dels elements del contingut a mesura que els presenten (per exemple, en pantalla o mitjançant altaveus o pantalla braille) els agents d'usuari.
Les propietats d'estil poden tenir diversos orígens:
Entrada de punter que funciona per mitjà d'un punt de contacte amb la pantalla, com ara tocs i clics únics, tocs i clics dobles, pulsacions llargues i gestos basats en el camí.
Que funciona amb les ajudes tècniques que utilitzen els usuaris i també amb les característiques d'accessibilitat de navegadors i d'altres agents d'usuari.
Perquè es consideri que una tecnologia de contingut web (o una característica de la tecnologia) permet l'accessibilitat, aquesta tecnologia (o característica de la tecnologia) ha de complir les dues condicions següents:
La tecnologia de contingut web ha de ser compatible amb les ajudes tècniques dels usuaris. Això significa que la interoperativitat de la tecnologia s'ha d'haver verificat amb les ajudes tècniques en el llenguatge natural del contingut.
I
La tecnologia de contingut web ha de tenir agents d'usuari que permetin l'accessibilitat a disposició dels usuaris. Això significa que, com a mínim, s'ha de complir una de les afirmacions següents:
La tecnologia originalment és compatible amb els agents d'usuari més habituals i que permeten l'accessibilitat (com ara HTML i CSS).
O
La tecnologia és compatible amb un connector molt estès i que també permet l'accessibilitat.
O
El contingut està disponible en un entorn tancat, com ara una xarxa universitària o corporativa, en què l'agent d'usuari que la tecnologia de contingut web requereix i que l'organització utilitza permet l'accessibilitat.
O
Els agents d'usuari que funcionen amb la tecnologia permeten l'accessibilitat i es poden baixar o comprar de manera que:
No tenen un cost més elevat per a una persona amb discapacitat que per a una persona sense discapacitat.
I
El Grup de Treball de les WCAG i el W3C no especifiquen quin o quant suport de les ajudes tècniques ha de tenir una tecnologia web perquè aquesta es pugui classificar com a tecnologia que permet l'accessibilitat. (Vegeu Grau de suport de les ajudes tècniques necessari per permetre l'accessibilitat.)
Les tecnologies web es poden utilitzar de maneres que no permetin l'accessibilitat sempre que no siguin necessàries i la pàgina compleixi, globalment, els requisits de conformitat, inclosos els requisits de conformitat 4 i els requisits de conformitat 5.
El fet que una tecnologia web s'utilitzi de manera "que permeti l'accessibilitat" no implica que el conjunt de la tecnologia compleixi aquesta característica o que tots els usos que se'n facin permetin l'accessibilitat. La majoria de tecnologies, inclòs l'HTML, no són compatibles amb alguna de les característiques d'accessibilitat. Les pàgines web són conformes a les WCAG si només els usos de la tecnologia que permeten l'accessibilitat són necessaris per satisfer els criteris de les WCAG.
Quan se citin tecnologies de contingut web amb diverses versions, s'haurien d'esmentar les versions que permeten l'accessibilitat.
Una manera per als autors d'identificar els usos d'una tecnologia que permet l'accessibilitat podria ser la consulta de llistes documentades d'usos d'aquestes tecnologies. (Vegeu Com s'interpreten els usos de tecnologies web que permeten l'accessibilitat.) És possible que alguns autors, algunes empreses o alguns venedors de tecnologies documentin formes d'ús de tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat. Ara bé, totes les maneres d'utilitzar les tecnologies esmentades en la documentació haurien de complir la definició anterior per a tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat.
(L1 + 0,05) / (L2 + 0,05), en què
Les relacions de contrast poden prendre valors entre 1 i 21 (generalment expressats des d'1:1 fins a 21:1).
Atès que els autors no controlen la configuració dels usuaris sobre com es mostra el text (per exemple, la suavització del tipus de lletra o el filtre antialiàsing), la relació de contrast per text es pot avaluar amb el filtre antialiàsing desactivat.
Per als criteris de conformitat 1.4.3 i 1.4.6, el contrast s'ha de mesurar en relació amb el fons especificat sobre el qual el text es mostra en condicions normals. Si no s'especifica cap color de fons, se suposa que serà blanc.
El color de fons és el color especificat per al contingut sobre el qual s'ha de mostrar el text en un mode d'ús normal. Si s'ha definit un color per al text, és un error no definir el color de fons perquè, atès que no es coneix el color de fons que l'usuari té per defecte, no es pot avaluar si hi ha contrast suficient. Per la mateixa raó, és un error no definir el color del text quan es defineix el color de fons.
El contorn al voltant de la lletra pot afegir contrast i es pot utilitzar per calcular el contrast entre la lletra i el fons. Un contorn estret al voltant de la lletra es pot considerar com la lletra mateixa. Un contorn ampli al voltant de la lletra, que omple els detalls interiors, actua com una aurèola i es pot considerar fons.
La conformitat a les WCAG s'hauria d'avaluar a partir dels parells de colors especificats en el contingut que l'autor espera que apareguin de manera adjacent en una presentació típica. Els autors no necessiten tenir en compte presentacions inusuals, com ara canvis en el color que hagi fet l'agent d'usuari, excepte quan els provoqui el codi dels mateixos autors.
Secció de contingut perceptible i identificada per programació.
En HTML, qualsevol àrea designada amb un paper de referència seria una regió.
Associació significativa entre continguts diferents.
Que quan s'aplica a la pàgina, el criteri de conformitat no s'avalua com a "fals".
Porció independent de contingut escrit que tracta d'un o més temes o conceptes interrelacionats.
Una secció pot consistir en un paràgraf o més, i incloure gràfics, taules, llistes i subseccions.
Qualsevol seqüència en què les paraules i els paràgrafs es presenten en un ordre que no canvia el significat del contingut.
Que serveix només per a una finalitat estètica, no proporciona informació i no té cap funcionalitat.
El text és simple decoració si les paraules es poden reorganitzar o substituir sense canviar-ne la finalitat.
La portada d'un diccionari conté, com a fons, paraules aleatòries d'un text en un to molt clar.
Alternativa de text o visual sincronitzada a una informació sonora, tant si és verbal com si no ho és, i que és necessària per entendre el contingut multimèdia.
Aquests subtítols (en anglès, captions) són similars als que es limiten a transcriure només el diàleg (en anglès, subtitles), amb l'excepció que els primers mostren tant el contingut del diàleg parlat com equivalents per a la informació sonora que no és diàleg, però que és important per entendre el programa, inclosos els efectes sonors, la música, el riure, la identificació de les persones que parlen i la ubicació.
Els subtítols tancats són alternatives equivalents que alguns reproductors permeten d'activar o de desactivar.
Els subtítols oberts són tots aquells que no es poden desactivar. Per exemple, si els subtítols són equivalents visuals d'imatges de text incrustades en el vídeo.
Els subtítols no haurien d'ocultar o obstruir informació rellevant en el vídeo.
En alguns països, no es diferencia entre les formes angleses caption i subtitle.
Les audiodescripcions poden estar subtitulades, però no és obligatori que ho estiguin, atès que són descripcions d'informació que ja es presenta de manera visual.
Mecanisme que permet codificar instruccions per ser presentades, reproduïdes o executades per agents d'usuari.
Tal com s'han utilitzat en aquestes directrius, les expressions tecnologia web i tecnologia (quan s'utilitza com una sola paraula) es refereixen a tecnologies de contingut web.
Les tecnologies de contingut web poden incloure llenguatges d'etiquetatge, formats de dades o llenguatges de programació que els autors poden utilitzar sols o combinats per crear experiències d'usuari final que varien des de pàgines web estàtiques fins a presentacions de multimèdia sincronitzats o aplicacions web dinàmiques.
Alguns exemples habituals de tecnologies de contingut web inclouen HTML, CSS, SVG, PNG, PDF, Flash i JavaScript.
Seqüència de caràcters que poden ser identificats per programació i que expressa alguna cosa en un llenguatge natural.
Text amb caràcters tipogràfics de, com a mínim, 18 punts o 14 punts i negreta, o d'un cos que resulti d'una mida similar per als tipus de lletra del xinès, el japonès i el coreà.
Els tipus de lletra amb traços extraordinàriament fins, o trets i característiques inusuals que redueixen la familiaritat de les formes de les lletres, són més difícils de llegir, especialment quan s'utilitzen relacions de contrast més baixes.
El cos tipogràfic es refereix al cos en el moment de presentar el contingut. No inclou el redimensionament que en pot fer un usuari.
El cos tipogràfic real d'un caràcter que un usuari visualitza depèn tant de la mida que l'autor ha definit com de la pantalla de l'usuari o de la configuració de l'agent d'usuari. Per a molts tipus de lletra habituals, un cos del text de 14 o 18 punts és aproximadament equivalent a 1,2 i 1,5 quadratins (em), o a 120 o 150 % de la mida per defecte del cos del text (si suposem que el tipus de lletra del cos del text és 100 %), però els autors haurien de comprovar aquesta relació per a cada tipus de lletra que utilitzin. Quan els tipus de lletra es defineixen en unitats relatives, l'agent d'usuari encarregat de la visualització calcula el cos tipogràfic real. Quan s'avalua el criteri de conformitat, s'hauria d'obtenir el cos tipogràfic de l'agent d'usuari o s'hauria de calcular sobre la base d'un tipòmetre mentre l'agent d'usuari actua. Els usuaris amb baixa visió són responsables d'escollir la configuració adient.
Quan s'utilitza text que no té el cos tipogràfic especificat, és raonable assumir com a cos tipogràfic el més petit emprat pels navegadors principals per al text sense cos especificat. Si un encapçalament de nivell 1 es mostra als navegadors principals en un tipus de lletra negreta de 14 punts o més, seria raonable assumir que es tracta d'un cos tipogràfic gran. De manera similar, es poden calcular escales relatives a partir de les mides per defecte.
El cos tipogràfic de 14 punts i de 18 punts s'ha pres de la mida mínima per al text imprès gran (14 punts) i de la mida més gran per al cos tipogràfic estàndard (18 punts). Per a altres tipus de lletra, com ara les tipografies del xinès, el japonès i el coreà, la "mida equivalent" seria la mida mínima per al text imprès gran utilitzat en aquestes llengües i la mida següent més gran per al cos tipogràfic estàndard.
Dit de la paraula emprada de manera que requereix que els usuaris coneguin amb exactitud quina definició hi han d'aplicar per interpretar-ne el contingut correctament.
El terme anglès gig no significa el mateix si apareix en el context d'una discussió sobre concerts musicals (es refereix a "actuació") que si ho fa en un article sobre espai de disc dur (es refereix a "giga"), però la definició apropiada es pot determinar pel context. D'altra banda, en les WCAG 2.1, la paraula >text s'utilitza de manera molt específica, i per això el glossari n'ofereix una definició.
Versió per a la qual almenys es compleix una de les condicions següents:
En aquesta definició, l'expressió "només es pot arribar" es refereix al fet que, tret que l'usuari vingui de la versió que és conforme als criteris, hi ha algun mecanisme, com ara una redirecció condicional, que resguarda l'usuari d'arribar a la pàgina que no és conforme als criteris.
No cal que la versió alternativa sigui idèntica, pàgina per pàgina, a l'original (per exemple, la versió alternativa que és conforme als criteris pot consistir en diverses pàgines).
Si s'ofereixen diverses versions en llengües diferents, aleshores cal que, per a cada llengua proporcionada, hi hagi una versió alternativa que sigui conforme als criteris.
Es poden proporcionar versions alternatives per acomodar diferents entorns tecnològics o grups d'usuaris. Cada versió hauria d'ajustar-se al nivell de conformitat tant com fos possible. Cal que una de les versions sigui totalment conforme als criteris per satisfer el requisit de conformitat 1 (nivell de conformitat).
No cal que la versió alternativa que és conforme estigui dins l'abast de conformitat, ni tan sols en el mateix lloc web, sempre que aquesta estigui disponible tan lliurement com la versió que no ho és.
No s'hauria de confondre "versió alternativa conforme" amb contingut complementari, el qual dona suport a la pàgina original i en millora la comprensió.
Un mecanisme acceptable per arribar a una versió conforme és fixar les preferències d'usuari dins el contingut, sempre que el mètode utilitzat per fixar aquestes preferències permeti l'accessibilitat.
Vegeu Com s'interpreten les versions alternatives conformes.
Tecnologia de fotografies o d'imatges en moviment o en seqüència.
El vídeo es pot fer a partir d'imatges animades, de fotografies o de totes dues coses.
Objecte en què l'agent d'usuari presenta el contingut.
L'agent d'usuari presenta el contingut per mitjà d'una o més vistes. Les vistes inclouen finestres, marcs, altaveus i lupes virtuals. Una vista pot contenir una altra vista (per exemple, marcs imbricats). Els components d'interfície que crea l'agent d'usuari, com ara avisos, menús o alertes, no són vistes.
Aquesta definició es basa en el glossari de les Directrius per a l'accessibilitat d'agents d'usuari, versió 1.0 [UAAG10].
Aquesta secció conté una llista de les finalitats d'entrada més habituals per als components d'interfície d'usuari. Els termes que s'indiquen a continuació no són paraules clau que s'hagin d'utilitzar, sinó que representen finalitats que s'han de capturar a la taxonomia adoptada per una pàgina web. Quan escau, els autors marquen els controls amb la taxonomia triada per indicar-ne la finalitat semàntica. Això ofereix la possibilitat que els agents d'usuari i les ajudes tècniques apliquin presentacions personalitzades perquè més persones puguin comprendre i utilitzar el contingut.
La llista de finalitats de tipus d'entrada es basa en les finalitats de control definides a la secció "Emplenament automàtic d'HTML 5.2", però cal entendre que l'especificació d'alguna tecnologia diferent pot definir alguns o tots aquests mateixos conceptes i que només es requereixen els conceptes assignats als significats que s'indiquen a continuació.
Les finalitats de control d'entrada següents tenen com a objectiu relacionar-se amb l'usuari del contingut i es refereixen només a la informació relacionada amb aquest.
Es pot trobar informació addicional sobre la participació en el Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat a la pàgina web del Grup de Treball.
Paul Adam, Jenae Andershonis, Wilhelm Joys Andersen, Andrew Arch, Avi Arditti, Aries Arditi, Mark Barratt, Mike Barta, Sandy Bartell, Kynn Bartlett, Chris Beer, Charles Belov, Marco Bertoni, Harvey Bingham, Chris Blouch, Paul Bohman, Frederick Boland, Denis Boudreau, Patrice Bourlon, Andy Brown, Dick Brown, Doyle Burnett, Raven Calais, Ben Caldwell, Tomas Caspers, Roberto Castaldo, Sofia Celic-Li, Sambhavi Chandrashekar, Mike Cherim, Jonathan Chetwynd, Wendy Chisholm, Alan Chuter, David M Clark, Joe Clark, Darcy Clarke, James Coltham, Earl Cousins, James Craig, Tom Croucher, Pierce Crowell, Nir Dagan, Daniel Dardailler, Geoff Deering, Sébastien Delorme, Pete DeVasto, Iyad Abu Doush, Sylvie Duchateau, Cherie Eckholm, Roberto Ellero, Don Evans, Gavin Evans, Neal Ewers, Steve Faulkner, Bengt Farre, Lainey Feingold, Wilco Fiers, Michel Fitos, Alan J. Flavell, Nikolaos Floratos, Kentarou Fukuda, Miguel Garcia, P.J. Gardner, Alistair Garrison, Greg Gay, Becky Gibson, Al Gilman, Kerstin Goldsmith, Michael Grade, Karl Groves, Loretta Guarino Reid, Jon Gunderson, Emmanuelle Gutiérrez y Restrepo, Brian Hardy, Eric Hansen, Benjamin Hawkes-Lewis, Sean Hayes, Shawn Henry, Hans Hillen, Donovan Hipke, Bjoern Hoehrmann, Allen Hoffman, Chris Hofstader, Yvette Hoitink, Martijn Houtepen, Carlos Iglesias, Richard Ishida, Jonas Jacek, Ian Jacobs, Phill Jenkins, Barry Johnson, Duff Johnson, Jyotsna Kaki, Shilpi Kapoor, Leonard R. Kasday, Kazuhito Kidachi, Ken Kipness, Johannes Koch, Marja-Riitta Koivunen, Preety Kumar, Kristjan Kure, Andrew LaHart, Gez Lemon, Chuck Letourneau, Aurélien Levy, Harry Loots, Scott Luebking, Tim Lacy, Jim Ley, Alex Li, William Loughborough, N Maffeo, Mark Magennis, Kapsi Maria, Luca Mascaro, Matt May, Sheena McCullagh, Liam McGee, Jens Oliver Meiert, Niqui Merret, Jonathan Metz, Alessandro Miele, Steven Miller, Mathew J Mirabella, Matt May, Marti McCuller, Sorcha Moore, Charles F. Munat, Robert Neff, Charles Nevile, Liddy Nevile, Dylan Nicholson, Bruno von Niman, Tim Noonan, Sebastiano Nutarelli, Graham Oliver, Sean B. Palmer, Devarshi Pant, Nigel Peck, Anne Pemberton, David Poehlman, Ian Pouncey, Charles Pritchard, Kerstin Probiesch, W Reagan, Adam Victor Reed, Chris Reeve, Chris Ridpath, Lee Roberts, Mark Rogers, Raph de Rooij, Gregory J. Rosmaita, Matthew Ross, Sharron Rush, Joel Sanda, Janina Sajka, Roberto Scano, Gordon Schantz, Tim van Schie, Wolf Schmidt, Stefan Schnabel, Cynthia Shelly, Glenda Sims, John Slatin, Becky Smith, Jared Smith, Andi Snow-Weaver, Neil Soiffer, Mike Squillace, Michael Stenitzer, Diane Stottlemyer, Christophe Strobbe, Sarah J Swierenga, Jim Thatcher, Terry Thompson, Justin Thorp, David Todd, Mary Utt, Jean Vanderdonckt, Carlos A Velasco, Eric Velleman, Gijs Veyfeyken, Dena Wainwright, Paul Walsch, Daman Wandke, Richard Warren, Elle Waters, Takayuki Watanabe, Gian Wild, David Wooley, Wu Wei, Kenny Zhang, Leona Zumbo.
Aquesta publicació s'ha finançat de manera parcial amb fons federals estatunidencs dels Serveis Sanitaris i Humans de l'Institut Nacional de Recerca sobre la Discapacitat, la Vida Independent i la Rehabilitació (National Institute on Disability, Independent Living, and Rehabilitation Research, NIDILRR), inicialment amb el número de contracte ED-OSE-10-C-0067 i actualment amb el número de contracte HHSP23301500054C. El contingut d'aquesta publicació no reflecteix necessàriament els punts de vista o les polítiques del Departament de Serveis Sanitaris i Humans o del Departament d'Educació dels Estats Units, i la menció de noms comercials, de productes comercials o d'organitzacions no implica el suport del Govern dels Estats Units.