vicus
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈwiː.kʊs/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.
Nom
[modifica]vīcus m. (genitiu vīcī)
- encreuament de carrers, barriada, districte
- burg, assentament civil a l'exterior d'un fortí romà
- llogarret, poble
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | vīcus | vīcī |
| Vocatiu | vīce | vīcī |
| Acusatiu | vīcum | vīcōs |
| Genitiu | vīcī | vīcōrum |
| Datiu | vīcō | vīcīs |
| Ablatiu | vīcō | vīcīs |