eo - Viccionari, el diccionari lliure Vés al contingut

eo

De Viccionari
Potser volíeu:

Multilingüe

[modifica]

Símbol

[modifica]

eo

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'esperanto.

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₁ey-, que té cognats en diversos idiomes; en grec antic εἶμι ‎(eîmi, «jo vaig»), en sànscrit एति ‎(éti, «va»), en l'eslau eclesiàstic ити ‎(iti, «anar»).

Verb

[modifica]

‎(1a present?), īs ‎(2a present), īre ‎(infinitiu), ‎(perfet), itum ‎(supí)

  1. anar, jo vaig
    Ex.: Romani ite domum! , (traducció:«Romans, aneu cap a casa!»)
    Ex.: Cubitum ire , (traducció:«Anar-se'n al llit»)
  2. marxar, avançar amb intenció d'atac
    Ex.:contra hostem ire , (traducció:«Marxar contra l'enemic»)
  3. passar, avançar
    Ex.:anni eunt , (traducció:«Passar els anys»)

Derivats

[modifica]

Pronom

[modifica]

  1. ablatiu singular de is
  2. ablatiu singular de id