sentit
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /senˈtit/
- Rimes: -it
- Etimologia: Adjectiu: de sentir, segle XV.[1]
- Etimologia: Nom: calc del castellà sentido, segle XVII, calc del francès sens on va confluir el llatí sensus («sensació, percepció») i el germànic *sinn («seny, judici, direcció»). Va desplaçar parcialment l’antic seny.[2]
Adjectiu
[modifica]sentit m. (femení sentida, plural masculí sentits, plural femení sentides)
- Molt sensible, de consciència sentimental.
- «La mare se sentí ferida en els seus més íntims sentiments, defraudada en la seva amor més sentida, i d'ençà d'aleshores es tancà en un mutisme quasi absolut.» (Sebastià Juan Arbó, Narracions del Delta, 1965)
Traduccions
[modifica]Molt sensible
Nom
[modifica]sentit m. (plural sentits)
- Facultat per relacionar el cos i l'exterior (la vista, el tacte...)
- Intencionalitat d’allò que es diu.
- Orientació d’una direcció.
- consciència
Sinònims
[modifica]- camí, direcció, rumb, trajectòria
- coneixement, consciència
- connotació
- orientació
- sensació
- significat
Compostos i expressions
[modifica]- perdre el sentit = desmaiar-se
- tenir un sisè sentit = tenir intuïció
- de doble sentit = amb connotacions o significat figurat // una via per la qual es pot anar i tornar
Traduccions
[modifica]Facultat del cos
- Afrikaans: sintuig (af)
- Alemany: Sinn (de) m.
- Anglès: sense (en)
- Armeni: զգացում (hy) (zgatxum)
- Belarús: пачуццё (be) n. (patxutsió)
- Búlgar: сетиво́ (bg) n. (setivó)
- Castellà: sentido (es) m.
- Coreà: 감각 (ko) (gamgak)
- Eslovè: čut (sl)
- Esperanto: sentumo (eo)
- Finès: aisti (fi)
- Francès: sens (fr)
- Gallec: sentido (gl) m.
- Gal·lès: synnwyr (cy) m.
- Grec: αίσθηση (el) f. (ésthissi)
- Grec antic: αἴσθησις (grc) f. (aísthēsis)
- Hebreu: חוּשׁ (he) m.
- Hongarès: érzék (hu)
- Irlandès: céadfa (ga) f.
- Italià: senso (it) m.
- Japonès: 感覚 (ja)
- Kurd: hest (ku)
- Neerlandès: zintuig (nl) n.
- Noruec: sans (no) m.
- Occità: sentit (oc) m.
- Romanès: simț (ro) n.
- Rus: чу́вство (ru) n. (txuvstvo)
- Serbocroat: osjet (sh) m.
- Suec: sinne (sv) n.
- Turc: duyu (tr)
- Txec: smysl (cs) m.
- Xinès: 感覺 (zh) (感觉, gǎnjiào)
Intencionalitat
- Alemany: Verstand (de) m.
- Anglès: sense (en), meaning (en)
- Àrab: مَعْنًى (ar) m.
- Armeni: իմաստ (hy) (imast)
- Belarús: значэ́нне (be) n. (znatxenne)
- Búlgar: значе́ние (bg) n. (znatxènie)
- Castellà: sentido (es) m.
- Coreà: 뜻 (ko) (tteut)
- Eslovac: zmysel (sk) m.
- Eslovè: čut (sl), pomen (sl), smisel (sl)
- Finès: järki (fi)
- Francès: sens (fr)
- Gallec: sentido (gl) m.
- Gal·lès: ystyr (cy) f.
- Grec: έννοια (el) f. (énnia)
- Hongarès: értelem (hu)
- Irlandès: ciall (ga) f.
- Italià: senso (it) m.
- Japonès: 意味 (ja)
- Letó: jega (lv) f.
- Lituà: prasmė (lt) f.
- Luxemburguès: Bedeitung (lb) f.
- Macedoni: смисла (mk) f.
- Mongol: утга (mn)
- Neerlandès: zin (nl) m.
- Noruec: meining (no)
- Polonès: sens (pl) m.
- Portuguès: sentido (pt) m.
- Retoromànic: senn (rm) m.
- Romanès: sens (ro) n.
- Rus: смысл (ru) m. (smisl), значе́ние (ru) n. (znatxénie)
- Serbocroat: smisao (sh)
- Suec: mening (sv) c.
- Turc: mana (tr)
- Txec: smysl (cs) m., význam (cs) m.
- Ucraïnès: сенс (uk) m. (sens), зна́чення (uk) n. (znàtxennia)
- Vènet: senso (vec) m.
- Vietnamita: nghĩa (vi)
- Xinès: 意義 (zh) (意义, yìyì)
Verb
[modifica]sentit
- Participi masculí singular del verb sentir.
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- ↑ Coromines, Joan. «DECat. VII, 803b30-48». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
- ↑ Gabriel Bibiloni, Sentit, seny, sens, 27 març 2024