Programari maliciós a GNU/Linux

Programari maliciós a GNU/Linux és el conjunt de virus, troians i cucs i d'altres tipus de programari maliciós que efecten al sistema operatiu Linux, Unix i altres derivats. Generalment, aquests sistemes operatius es consideren protegits contra els virus informàtics.^[1]^[2] Això s'atribuïx en gran part al fet que el malware no aconsegueix els permisos per a realitzar activitats nocives a dins del sistema i a les ràpides actualitzacions davant de vulnerabilitats que s'eliminen diàriament en GNU/Linux, pròpies del model de programari lliure.

Alguns factors addicionals per al reforç de la seguretat en GNU/Linux, són la major cultura informàtica difosa entre els seus usuaris, i la manca d'incentius per a un programador a l'hora d'escriure malware per a aquest sistema, a causa de la seua relativament baixa quota de mercat. A més, un sistema amb GNU/Linux instal·lat, en general, no s'assembla a un altre: diferents versions del nucli Linux, diferent programari instal·lat, opcions de configuració i característiques de seguretat diferents, etcètera. La qual cosa dificulta en gran manera la labor d'un atacant. La quantitat de programari maliciós disponible a GNU/Linux, incloent virus, trojans i altre programari escrit específicament per a GNU/Linux s'ha incrementat en els últims anys, duplicant-se durant 2005 a causa de l'explosió del sistema operatiu en entorns d'usuari final i ingrés al mercat de les computadores d'escriptori.^[3]

Aplicacions anti-virus

Existeixen diferents aplicacions anti-virus per a GNU/Linux de les quals es pot destacar:

ClamAV (programari lliure)
Avast! (versió gratuïta i comercial)
AVG (versió gratuïta i comercial)
Sophos (comercial)
Bitdefender (comercial)
ESET (versions comercials)^[4]^[5]^[6]
Kaspersky Linux Security (versions comercials)^[7]
Sophos (propietari)

Referències

↑ Granneman, Scott. «Linux vs. Windows Viruses», octubre 2003. [Consulta: 6 març 2008].
↑ Yeargin, Ray. «The short life and hard times of a linux virus», juliol 2005. [Consulta: 24 juny 2008].
↑ Patrizio, Andy. «Linux Malware On The Rise», 01-04-2006. [Consulta: 8 març 2008].
↑ «ESET File Security - Antivirus Protection for Linux, BSD, and Solaris» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 26 octubre 2008].
↑ «ESET Mail Security - Linux, BSD, and Solaris mail server protection» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-12. [Consulta: 26 octubre 2008].
↑ «ESET NOD32 Antivirus for Linux Gateway® Devices» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 26 octubre 2008].
↑ «Kaspersky Linux Security - Gateway, mail and file server, workstation protection for Linux/FreeBSD» (en anglès). Kaspersky Lab. [Consulta: 11 febrer 2009].

Vegeu també

Bliss (virus informàtic)

Enllaços externs

Virus de Linux en www.viruslibrary.com Arxivat 2007-06-21 a Wayback Machine.
VX heavens Arxivat 2008-12-04 a Wayback Machine.

[Granneman-1] Granneman, Scott. «Linux vs. Windows Viruses», octubre 2003. [Consulta: 6 març 2008].

[Yeargin-2] Yeargin, Ray. «The short life and hard times of a linux virus», juliol 2005. [Consulta: 24 juny 2008].

[Patrizio-3] Patrizio, Andy. «Linux Malware On The Rise», 01-04-2006. [Consulta: 8 març 2008].

[4] «ESET File Security - Antivirus Protection for Linux, BSD, and Solaris» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 26 octubre 2008].

[5] «ESET Mail Security - Linux, BSD, and Solaris mail server protection» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-12. [Consulta: 26 octubre 2008].

[6] «ESET NOD32 Antivirus for Linux Gateway® Devices» (en anglès). Eset. Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 26 octubre 2008].

[7] «Kaspersky Linux Security - Gateway, mail and file server, workstation protection for Linux/FreeBSD» (en anglès). Kaspersky Lab. [Consulta: 11 febrer 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]