Lleis fonètiques de l'indoeuropeu - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Lleis fonètiques de l'indoeuropeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les principals isoglosses entre les branques de l'indoeuropeu.

Quan el protoindoeuropeu (PEU) es va disgregar, el seu sistema de sons també ho va fer, d'acord amb certes lleis fonètiques, en les llengües filles.

Notables entre elles són la palatalització que va produir les llengües satem i la llei de Pedersen. Altres canvis notables són les lleis de Grimm i Verner en el protogermánic, un canvi independent similar a la llei de Grimm en armeni, la pèrdua de *p- prevocàlica en protocéltic, la llei de Brugmann en protoindoirani, la llei de Winter i la llei de Hirt en baltoeslau, la fusió de les plosives sonores i aspirades i de /a/ i /o/ en diferents llengües "septentrionals". La llei de Bartholomae en indoirani i la llei de Sievers en protogermànic i diverses altres branques poden o no haver estat una característica comuna ja en el primitiu indoeuropeu. Un nombre d'innovacions, tant fonològiques com morfològiques, formen característiques d'àrea comunes a les llengües itàliques i cèltiques; entre elles es troben el pas de consonants labiovelares a consonants labials en algunes branques itàliques i cèltiques, produint el cèltic P i el cèltic Q (així com itàlic P i itàlic Q, encara que aquests termes són menys usats). Un altre grup que comparteix diverses innovacions d'àrea és el format pel grec, l'indoiranià i l'armeni; entre les innovacions fonològiques comunes hi ha la llei de Grassmann i la pèrdua de *s- prevocàlica en protogrec.

Els símbols entre claudàtors representen la pronunciació oficial segons l'AFI (vegeu la pàgina corresponent per a major informació).

Consonants

[modifica]

La següent taula mostra les consonants Protoindoeuropees i els seus reflexos en les llengües indoeuropees filles seleccionades. Per al desenvolupament de les laringals i consonants sil·làbiques, consultau la taula de sota referida a les vocals.

Consonants indoeuropees i el seu reflex en les llengües derivades
PIE Trad. PIE de les laringals Sànscrit Avèstic Antic Eslau Eclesiàst. Lituà Armeni Albanès Tokhari Hitita Grec Llatí Irlandès antic Protogerm.
*p *p⁽ʰ⁾ p p p p h
w¹
p p p p p Ø
ch /x/ ²
*f; 3; *p 4
*t *t⁽ʰ⁾ t t t t /tʰ/ t t
c [c]
t
z
t t t
th /θ/ 8
3
*t 4
*k̂ *k̂⁽ʰ⁾ ś s s š s th /θ/
k
k
ś [ɕ]
k k k c /k/; ch /x/8 *x; 3
k 4
*k *k⁽ʰ⁾ k
c
k
c
k
č
c /ʦ/ ¹⁰
k /kʰ/ k [k]
*kʷ *kʷ⁽ʰ⁾ k
s
q [c] ¹⁰
ku /kʷ/ p
t
k
qu /kʷ/
c /k/ 7
c /k/
ch /x/ 8
*xʷ; *ɣʷ, *w 3; 4
*b *p’ b b b b p b p p b b b *p
*d *t’ d d d d t d
dh /ð/ 8
ʦ
ś [ɕ]
t d d d
dh /ð/ 8
*t
*k̂’ j /ɟ͡ʝ/ z z ž /ʒ/ c /ʦ/ dh /ð/
g
k
ś [ɕ]
k g g g
gh /ɣ/ 8
*k
*g *k’ g [g]; j [ɟ] g [g]; j [ʤ] g [g]; ž [ʒ] ⁵; dz [ʣ] ¹⁰ g [g] k [k] g
*gʷ *kʷ’ g
z
gj /ɟ/ ¹⁰
ku /kʷ/ b
d
g
u /w/
gu /gʷ/ 15
b
m, bh /w/ 8
*kʷ
*bʰ *b⁽ʰ⁾ / *pʰ bh /bʱ/ b b b b
w 8
b p p ph /pʰ/ f
b 8
b
m, bh /m, w/8
*dʰ *d⁽ʰ⁾ / *tʰ dh [dʱ] d [d] d [d] d [d] d [d] d [d] t [t]; c [c] t [t] th [tʰ] f [f]; d 8; b [b] ¹⁴ d [d]; dh [ð] 8
*ĝʰ *ĝ⁽ʰ⁾ / *k̂ʰ h [ɦ] z [z] z [z] ž [ʒ] j [ʣ]; z [z] 8 dh [ð]; d [d] k [k]; ś [ɕ] k [k] ch [kʰ] h [h]; h [h] / g [g] g [g]; gh [ɣ]
*gʰ *g⁽ʰ⁾ / *kʰ gh [gʱ]; h [ɦ] g [g]; ǰ [ʤ] g [g]; ž [ʒ] ⁵; dz ʣ ¹⁰ g [g] g [g]; ǰ [ʤ]
*gʷʰ *gʷ⁽ʰ⁾ / *kʷʰ g [g]; z [z] ⁵; gj [ɟ] ¹⁰ ku [kʷ] ph [pʰ]; th [tʰ] ⁵; ch [kʰ] f [f]; g [g] / u [w] 8; gu [gʷ] 15 g [g] *ɣʷ
*s *s s [s]; [ʂ] 11 h [h, x]; s [s] ²; š [ʃ] 11 s [s]; x [x] 11 s [s]; š [ʃ] 11 h [h]; s [s] ²; [-] 8 sh [ʃ]; gj [ɟ] 12 s [s]; [ʂ] š [s] h [h]; s [s] ²; [-] 8 s [s]; r [r] 8 s [s] *s; *z 3
*m *m m [m] m [m] m [m]; ˛ [˜] 13 m [m]; n [n] 13 m [m]; n [n] 13 m [m]; Ø 13 m [m]; Ø 13 m [m]; n [n] 13 m [m]; n [n] 13 m [m] b [b]; m, bh [m, w] 8; n [n] 13 *m; Ø 13
*n *n n [n] n [n] n [n] n [n] n [n] n [n] n [n]; ñ [ɲ] n [n] n [n] n [n] n [n] *n
*l *l r [r] (dial. l [l]) r [r] l [l] l [l] l [l], ɫ [ɫ > ɣ] l [l]; ll [ɫ] 8 l [l] l [l] l [l] l [l] l [l] *l
*r *r r [r] r [r] r [r] r [r] r [ɹ] r [ɾ] r [r] r [r] r [r] r [r] r [r] *r
*i̯ *i̯ y [j] y [j] j [j] j [j] Ø gj [ɟ]; Ø y [j] y [j] z [?zd/ʣ > z] / h [h]; Ø 8 i [j]; Ø 8 Ø *j
*u̯ *u̯ v [ʋ] v [w] v [v] v [ʋ] g [g] / w [w] v [v] w [w] w [w] w > h / Ø [w > h / -] u [w > v] f [f]; Ø / w [w] 8 *w
PIE Trad. PIE Glotal Sànscrit Avèstic Antic Eslau Eclesiàst. Lituà Armeni Albanès Tochari Hitita Grec Llatí Irlandès antic Protogerm.

Vocals i consonants sil·làbiques

[modifica]
vocals i consonants sil·làbiques protoindoeuropees, i el seu reflex en les llengües derivades
Antiga rec. Nova rec. Sànscrit Avèstic A. E. E. Lituà Armeni Albanès Tochari Hitita Grec Llatí Irlandès ant. Gòtic
*e *e a a e e e je, ie, e, i; ja 12 ä e, i e e e i; ai [ɛ]2
*h₁e
*a (*a 3) o a a ha, a ā ha, a a a a a
*h₂e
*o *h₃e o, a a a, e a o o o
*o a, ā 4 a, ā 4
*h₁ i i, Ø Ø Ø a, Ø ā a e a a a, Ø
*h₂ h a
*h₃ o
*- *h₁ Ø Ø e (a?) Ø Ø a e (o) Ø Ø Ø
*h₂ a ha a
*h₃ a a, ha o
ā ā ě ė i o, ua a/e?; ā? 8 e, i ē ē ī ē
*eh₁
( 3) a o a a/o? a, ah ā > ē ā ā ā
*eh₂
uo u e a/ā?; ū? 8 a ō ō ā; ū 8
*eh₃
*i *i i i ь i i i; e 10 ä i i i i i
*ih₁ ī ī i y i i ī ī ī ei [i:]
*ih₂ i or (j)a? 7 ī or (j)ā? 7
*ih₃ ī or (j)ō? 7
*ei *ei ē ōi, 4 ei, ie 5 i e ei ī īa, ē 6
*h₁ei
*oi *oi ě ai, ie5 e e, ai oi ū oe ai
*h₃ei
*ai (*ai 3) ay ai ae ae
*h₂ei
*ēi *ēi āi; ā 8 āi; ā(i) 8 i āi > ēi ī? ai
*ōi *ōi (*oei) y; u 8 ai; ui 8 ai āi > ēi ō u 8
*āi *eh₂ei ě āi > ēi ae ai
*u *u u u ъ u u u; y 11 ä u u u u; o 1 u; au [ɔ] 2
*uh₁ ū ū y ū y; i 8 u ū ū ū ū
*uh₂ u or (w)a? 7 ū or (w)ā? 7
*uh₃ ū or (w)ō? 7
*eu *eu ō ə̄u, ao 4 ju iau oy e u u eu ū ūa; ō 9 iu
*h₁eu
*ou *ou u u a o, au ou au
*h₃eu
*au (*au 3) aw au au
*h₂eu
*ēu *ēu āu āu u iau ū? au
*ōu *ōu ō
*m̥ *m̥ a a ę im̃; um̃ 14 am a äm am a em em, am um
*m̥̅ *mH ā ā ìm; ùm 14 ama mē, mā, mō
*m̥m am am ьm/ъm im; um 14 am am em am
*n̥ *n̥ a a ę ; 14 an a än an a en en, an un
*n̥̄ *nH ā ā ìn; ùn 14 ana nē, nā, nō
*n̥n an an ьn/ъn ; 14 an an en an
*l̥ *l̥ ərə lь/lъ il̃; ul̃ 14 al äl al la ol li ul
*l̥̄ *lH īr; ūr 13 arə ìl; ùl 14 ala al lē, lā, lō
*l̥l ir; ur 13 ar ьl/ъl il; ul 14 al, la al el al
*r̥ *r̥ ərə rь/rъ ir̃; ur̃ 14 ar ri är ar ra or ri aur
*r̥̄ *rH īr; ūr 13 arə ìr; ùr 14 ara ra rē, rā, rō
*r̥r ir; ur 13 ar ьr/ъr ir; ur 14 ar ar ar ar
Antiga rec. Nova rec. Sànscrit Avèstic A. E. E. Lituà Armeni Albanès Tochari Hitita Grec Llatí Irlandès ant. Gòtic
Notes
  • ¹ Davant wa.
  • ² Davant r, h.
  • 3 L'existència d'una a protoindoeuropea no alófona està discutida.
  • 4 En síl·labes obertes (Llei de Brugmann).
  • ⁵ Amb l'accent.
  • ⁶ Davant consonants palatals.
  • 7 L'així cridada ruptura està discutida (exemples típics són proti-h₃kʷo- > Vegeu. prátīkam ~ Gr. πρόσωπον; gʷih₃o̯o- > Vegeu. jīvá- ~ Arm. keank‘, Gr. ζωός; * duh₂ro- > Vegeu. dūrá- ~ Arm. erkar, Gr. δηρός)
  • 8 En síl·laba final.
  • ⁹ Davant vetllessis i àtona.
  • ¹⁰ Davant una ā en la síl·laba següent.
  • 11 Davant una ien la síl·laba següent.
  • 12 En síl·laba tancada.
  • 13 En proximitat de labials.
  • ¹⁴ En proximitat de labiovelars.

Vegeu també

[modifica]