Jordà de Saxònia
|
No s'ha de confondre amb Jordà de Pisa o Jordanus Nemorarius. |
 Retrat al convent de Worms | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jordan von Sachsen, Jordanus Saxus 1190 (Gregorià)  Dassel (Alemanya) |
| Mort | 1237 (46/47 anys) Acre (Israel) |
| Causa de mort | ofegament |
| Sepultura | Acre (Israel) (actual Akko) |
| 2n Mestre de l'Orde de Predicadors | |
| 1222 – 1237 ← Domènec de Guzmán – Raimon de Penyafort → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, frare, sacerdot catòlic |
| Alumnes | Albert el Gran |
| Orde religiós | Orde de Sant Domènec |
| religiós i confessor | |
| |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 13 de febrer |
| Iconografia | Hàbit dominic, amb un llibre |
| Patró de | Vocacions dominiques |
Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Biografia
[modifica]Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.
El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.
El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dona la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.
En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.
Alguns estudiosos l'identifiquen amb l'escriptor científic de llibres de física i matemàtiques Jordanus Nemorarius.[1][2]
Veneració
[modifica]El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.
Referències
[modifica]- ↑ Busard, 1991, p. 8.
- ↑ Klein, 1964, p. 345-350.
Bibliografia
[modifica]- Busard, Hubertus Lambertus Ludovicus. Jordanus de Nemore, De elementis arithmetice artis: a medieval treatise on number theory (en anglès). Berlin: F. Steiner, 1991. ISBN 9783515052146.
- Klein, O. «Who was Jordanus Nemorarius?: Some remarks on an old problem in the history of mechanics and mathematics» (en anglès). Nuclear Physics, Vol. 57, 1964, pàg. 345-350. DOI: 10.1016/0029-5582(64)90334-7. ISSN: 0375-9474.
