Gènere (gramàtica) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Gènere (gramàtica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. La marca de gènere pot donar-se sota formes diverses, però acostuma a ser amb un morfema determinat i afecta a la concordança en l'oració.

No s'ha de confondre gènere i sexe biològic, encara que es doni la coincidència ocasional entre els dos (de manera més marcada a determinades llengües, com les romàniques). Una prova és que la mateixa paraula té gèneres diferents segons l'idioma i que éssers sexuats poden ser designats sense marca de gènere (paraules invariables).

El gènere en català

[modifica]

El gènere és una característica dels noms substantius, dels adjectius i dels articles.

En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.).

Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir.

De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc.

Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.).

En les següents terminacions l'adjectiu és invariable:

  • -al: igual, actual ... (però mal, mala;anòmal, anòmala)
  • -el: rebel, cruel, fidel ... (però paral·lel, paral·lela …)
  • -il: difícil, fàcil, dúctil, civil ... [però tranquil, tranquil·la; anglòfil, anglòfila …)
  • -ar: escolar, popular, perpendicular, regular ... (però avar, avara; rar, rara; car, cara …)
  • -or: anterior, major; menor, inferior, posterior ... (però incolor, incolora …)
  • -ant: amargant, elegant, constant, picant ... (però sant, santa …)
  • -ent: bullent, escaient, prudent, obedient ... (però atent, atenta; content, contenta; cruent, cruenta, i els cultismes acabats en -lent. corpulent, corpulenta …)
  • -a àtona: persa, agrícola, belga, entusiasta, hipòcrita, idòlatra, nòmada, pirata ...
  • -e àtona: amable, creïble, cantaire, equànime, inerme, solemne, lúgubre, rude, tènue, unànime ...

Tipus de gènere

[modifica]

El gènere pot usar-se de diverses maneres segons la llengua analitzada. Així, es troben idiomes que diferencien:

  • masculí i femení (com el francès). A vegades la distinció és percebuda pels parlants com masculí o altres, englobant femení i neutre, amb variants (com el polonès, que arriba així a tenir cinc gèneres)
  • masculí, femení i neutre (com l'alemany)
  • animat i inanimat (com el danès)
  • animat, idea abstracta, planta, animal, objecte (com el swahili)
  • rodó, allargat i flexible, allargat i rígid, pla, fangós, líquid, boirós, i situat dins d'un contenidor obert (com el navaho)
  • humà i no humà
  • fort i feble
  • cap distinció de les anteriors

Entre les llengües que tenen gènere, la distribució més freqüent és la d'alternança masculí-femení. Segueixen en quantitat les llengües amb un sistema de tres gèneres, després les que en tenen cinc o més i per acabar, les que tenen un sistema de quatre gèneres gramaticals.[1]

Maneres de marcar el gènere

[modifica]
  • Amb un morfema, com el castellà alto/alta
  • Amb la concordança, que afecta a les paraules del voltant (es diu "el moble bonic" però "la noia bonica").
  • Amb canvi de pronunciació (com el gaèlic), on diferents fonemes inicials designen gènere diferents
  • Amb un canvi lèxic

Referències

[modifica]
  1. Corbett, Greville G, "Number of Genders", a Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.), The World Atlas of Language Structures Online, 2011.